L’objectiu que es va marcar la fiscalia de Barcelona per incrementar el nombre d’expulsions d’estrangers sense papers condemnats per un delicte està encarrilat. Si l’any 2010 els jutjats penals de la demarcació de Barcelona van acordar l’expulsió de 138 persones, en substitució de la pena, tal com permet l’article 89 del Codi Penal, l’any passat es van registrar 339 casos. També va créixer el nombre de resolucions denegades: 145 versus 76.

El fiscal responsable de la secció d’estrangeria, Fernando Rodríguez Rey, atribueix aquest creixement a l’actualització i la unificació de criteris dels professionals del Ministeri Fiscal, amb les diverses circulars fetes a partir del setembre del 2010, quan n’assumeix la coordinació. “I és que fins ara l’aplicació i eficàcia de l’article 89 distava de ser satisfactòria”, afirma Rodríguez Rey en la memòria. Tot i això, el coordinador d’estrangeria encara opina que els jutjats penals en fan “una aplicació incorrecta o deficient”. L’any passat, els fiscals van presentar 1.341 escrits d’acusació per expulsar estrangers sense documents condemnats a penes inferiors a sis anys, en comparació dels tres-cents i escaig aprovats.

Una de les novetats ha estat la coordinació amb la secretaria de Serveis Penitenciaris de la Generalitat per tal que els penats que sol·licitin o consentin complir l’últim tram de la condemna al seu país ho facin. Des de l’aprovació de la instrucció fiscal, el 26 d’octubre de 2011, s’han presentat 35 sol·licituds, nou de les quals procedents de centres penitenciaris. Del total, 23 han estat favorables.

Disfuncions

L’any passat a Catalunya es van executar 201 expulsions judicials, de les quals 137 eren de la demarcació de Barcelona. El fiscal coordinador alerta que “un problema detectat recentment” és la detenció d’una persona estrangera que ja va substituir la condemna de presó pel retorn al seu país. “La conseqüència es troba perfectament definida en l’article 89: l’estranger haurà de complir la pena que va ser substituïda o haurà de ser expulsat si és sorprès a la frontera”, precisa. Tot i això, el fiscal considera que els jutjats no ho resolen bé perquè tornen a tramitar la causa de manera ordinària, i li ofereixen la suspensió o la substitució de la pena. “Això genera una indesitjable sensació d’impunitat”, diu Rodríguez Rey.

Quan s’aprova l’expulsió d’un condemnat sense papers, la majoria de jutges aposten perquè siguin reclosos en un centre d’internament d’estrangers (CIE) en lloc d’una presó en espera de repatriar-los.

El CIE de la Zona Franca, gestionat pel Ministeri d’Interior i que rep persones d’arreu de l’Estat espanyol, va acollir 1.909 interns, dels quals la meitat van ser expulsats i l’altra meitat, posats en llibertat. Una quantitat que per al fiscal “mostra cert empitjorament”, ja que el 2010 se’n van expulsar el 66,5%.

Pel que fa al funcionament del CIE, Rodríguez Rey critica que es barregin persones penades i les que només tenen expedients administratius. Hi afegeix que és urgent un reglament dels CIE, amb drets i obligacions, l’avantprojecte del qual es va presentar recentment i no va agradar a les ONG.