“Els vauclusians tenen dret a un diputat que lluiti pel proteccionisme econòmic, contra el federalisme europeu i, sobretot, per la limitació dràstica de la immigració.” La cita la signa Marion Maréchal-Le Pen, néta del fundador del Front National, Jean Marie, i neboda de l’actual líder del partit d’ultradreta, Marine. De somriure amable, verb adolescent i cognom nostrat, la representant de la tercera generació dels Le Pen s’està convertint durant les eleccions legislatives en el nou rostre a seguir de l’extrema dreta francesa. És dolça, ingènua, jove i una estrella política a mig camí de fer història. Fa només tres mesos, era una estudiant de dret a París, desconeguda per al gran públic i militant de base del partit. Avui, apunta maneres per convertir-se en la diputada més jove de l’Assemblée Nationale per la tercera circumscripció de Valclusa, una regió a tocar de Montpeller que gairebé no havia trepitjat en els seus 22 anys de vida.

Dedicada durant les últimes setmanes a una campanya de proximitat en aquesta regió de tradició conservadora, l’hereva dels Le Pen va obtenir la victòria en la primera volta de diumenge passat amb el 34,63% dels vots. S’enfrontava a una bèstia política del territori, Jean-Michel Ferrand, de la UMP, que l’acompanyarà en la segona volta amb el 30,03% de les paperetes, juntament amb la postulant socialista de la regió, Catherine Arkilovitch, amb un 21,98%. Dels acords i desacords als quals arribin els candidats dels dos grans partits nacionals dependran les possibilitats de victòria d’aquesta rossa sense experiència que ha seduït bona part de l’electorat. La secretària general del Partit Socialista, Martine Aubry, ha demanat a Arkilovitch que es retiri perquè el seu rival UMP reculli tots els vots anti-FN, però l’aspirant local ha desobeït la direcció. En aquest escenari, el vot contra la ultradreta es dividirà entre la UMP i el PS, i es maximitzaran, així, les expectatives de la nova estrella de la saga Le Pen.

El resultat de la benjamina ha estat una sorpresa que només intuïa el seu avi, responsable de la candidatura. “Vull que et presentis a Valclusa per rentar el meu honor”, li va demanar l’avi a la néta a finals de novembre. L’honor estava tacat des del 1990, quan un grup de neonazis va profanar un cementiri jueu de Carpentras, la capital de la regió, i l’opinió pública en va considerar Jean Marie Le Pen l’instigador. “Sóc candidata a diputada pel departament de Valclusa per restablir l’honor del meu avi”, va dir la néta el dia en què va formalitzar la candidatura davant la premsa. Està aconseguint el seu propòsit amb bones maneres i un posat angelical. Sense més experiència política que els dinars familiars, compensa la falta de quilometratge amb una ingenuïtat distintiva. A les preguntes complexes no respon amb petulàncies. Assumeix i declara que no ho sap i marxa somrient o crida un assessor perquè la rescati. Més enllà, porta après el discurs des del bressol i les consignes varien molt poc de les que proclamava el seu avi des de la fundació del partit l’any 72, però sembla que els votants escolten amb més confiança la néta jovial i seductora. El Front National, rebatejat per les legislatives com a Reagrupació Blau Marina, viu des de fa un lustre un procés de dulcificació del seu missatge i la seva imatge. Marion Le Pen podria ser la culminació estètica de la ultradreta francesa.