La jutge torna a arxivar la querella contra Garcia Albiol

Afirma que preval la llibertat d'expressió de l'alcalde de Badalona perquè la seva provocació a l'odi no va implicar un perill Va declarar i repartir fullets en què associava delinqüència a gitanos romanesos

Avui, M.Piulachs/ S.Muñoz, 05-06-2012

La titular del jutjat d’instrucció número 2 de Badalona ha arxivat per segona vegada la querella contra l’alcalde badaloní, Xavier Garcia Albiol, acusat per la fiscalia, SOS Racisme i la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya de xenòfob perquè en diferents entrevistes i en uns pamflets del PP va associar delinqüència als gitanos romanesos que vivien a Badalona.

En la resolució, difosa ahir, la magistrada María Carmen Hita, afirma que preval la llibertat d’expressió del líder popular. Afegeix que les seves declaracions haurien de requerir sanció penal si la provocació a l’odi envers un col·lectius per motiu de la seva raça –motiu pel qual l’acusen (el polèmic l’article 510 del Codi Penal)– hagués provocat “una incitació indirecta a executar-les, o si la seva difusió hagués implicat un perill de generar un clima d’hostilitat i violència”.

Aquest procés es remunta a l’abril del 2010 quan Xavier García Albiol, candidat pel PP a l’alcaldia de Badalona, va fer unes declaracions contra els immigrants i va dir que tots els gitanos romanesos delinquien a la ciutat. La mateixa jutgessa va arxivar la querella contra el polític el febrer del 2011, però l’Audiència de Barcelona l’hi va fer reobrir en considerar que sí que s’havia vulnerat el dret a l’honor del col·lectiu. Després de practicar noves diligències, ara la magistrada torna a refermar-se en la seva opinió, i ho il·lustra amb la sentència del Tribunal Suprem d’abril de 2011, sobre la llibreria Kalki, en què s’aclareix que perquè hi hagi el delicte de provocació a l’odi s’ha de concretar l’acte delictiu que es fomenta cometre.

“Es pot participar o no de l’ideari expressat pel querellat, però ell exerceix la seva llibertat no només com a ciutadà sinó com a representant polític amb un ideari que el legitima per poder expressar polítiques d’immigració alternatives a la vigent, i serà el joc democràtic el que hagi de valorar-les, no la jurisdicció penal”, conclou la jutgessa.

La fiscalia i les acusacions particulars estudien ara si tornen a recórrer contra l’arxivament a l’Audiència de Barcelona.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)