Algú ja ho va manifestar amb tota la raó del món: tot el nostre entorn és pur mestissatge.

Molts aparells electrònics, són japonesos

Les pizzes, italianes.

La democràcia, grega.

Les vacances de molts, sud-americanes o marroquines.

La majoria de les pel·lícules que veiem, americanes.

Les nostres xifres, àrabs.

Les nostres lletres, llatines…

I podríem anar seguint.

Sabent tot això, algú s’atreveix encara a menysprear els vinguts de fora?

Crec que som –com diu Casaldàliga– un sol món, i fem entre tots la gran família humana.

Tots som doncs, ben cert, fills d’una mateixa i única Terra.

Oidà.