El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert diligències, en principi per prevaricació, a la jutgessa Maria Teresa Borràs per una resolució que va adoptar quan era substituta a Santa Coloma de Farners i va ordenar l’internament al centre de reclusió d’immigrants de dos senegalesos que no tenien dictada cap ordre d’expulsió. Les diligències s’han obert a instàncies de l’Audiència de Girona, òrgan que va detectar la irregularitat judicial quan va haver de valorar els recursos d’apel·lació que va presentar la defensa dels dos senegalesos i que tenien també amb l’aval de la fiscalia.

Els fets van començar quan els Mossos van detenir els dos senegalesos com a sospitosos d’un robatori i els van posar a disposició judicial davant de la jutgessa Borràs. La jutgessa va decretar la seva llibertat per l’afer del robatori, però va ordenar-ne l’ingrés al centre d’internament on s’ingressen durant un període màxim de quaranta dies els immigrants pendents d’ordre d’expulsió. Els dos senegalesos, però, segons va al·legar des d’un primer moment el seu advocat, no tenien ordre d’expulsió que justifiqués l’internament. La defensa va presentar recurs de reforma contra l’ordre d’internament que la jutgessa Borràs va desestimar. Després va presentar recurs davant l’Audiència amb l’informe de la fiscalia, que també considerava no ajustat a dret l’internament. En vista del recurs, l’Audiència va anul·lar l’ordre d’internament (en aquell moment els dos senegalesos ja eren lliures perquè havia prosperat un recurs contenciós que també havia presentat la defensa) i també va decidir proposar al TSJC que obrís diligències per un prevaricació imprudent i a la sala del Tribunal Superior que obrís d’un expedient d’idoneïtat contra la jutgessa que havia dictat la resolució.

El procediment continua obert i s’ha pres declaració a funcionaris de la brigada d’estrangeria de la Policía Nacional perquè aclarissin si hi havia cap procediment que justifiqués l’internament dels dos joves. La defensa de la jutgessa ha declinat donar la seva versió en relació amb la investigació.

Un absolt a la presó

Tot i que mai s’havia obert cap procediment a la jutgessa substituta per cap irregularitat, la pròpia fiscalia va haver d’intervenir en una ocasió perquè apliqués el sentit comú i posés en llibertat un acusat a qui ella mateixa, com a jutgessa substituta d’un jutjat penal, havia absolt. La jutgessa va dictar l’absolució i va decidir no alliberar-lo argumentant que hi havia la possibilitat que es presentés recurs i que l’Audiència dictés una sentència diferent a la seva.