El discurs de mitjans i polítics es retroalimenta amb les enquestes

Els quatre anys de crisi econòmica a Catalunya han fet caure qüestions com ara la immigració, la inseguretat ciutadana i les mancances en transport públic de les principals preocupacions ciutadanes. S’imposa el dia a dia. Sobreviure. Tirar endavant. Com sigui. Avui el Centre d’Estudis d’Opinió revela que la immensa majoria dels catalans estan només preocupats per qüestions com ara l’atur (74%, amb una pujada de 50 punts en quatre anys) i el funcionament de l’economia (44%, amb una pujada de 20 punts). Un dels pocs problemes que es mantenen al podi passi el que passi, del gener del 2008 al febrer del 2012, és el de “la insatisfacció amb la política i els polítics” (18%, amb una pujada de cinc punts).

Més de 836.000 catalans sense feina: un 22,1%. Quasi un de cada quatre. Acostant-se a les xifres rècord del 1985. Creix la pobresa i grinyola l’estat del benestar. El panorama socioeconòmic del país, sumat als efectes que té la multiplicació d’informacions sobre la crisi en els mitjans de comunicació, ha provocat que la llista dels problemes que, segons les enquestes del CEO, té actualment Catalunya hagi canviat radicalment de fa quatre anys ençà. El gener del 2008, abans que esclatés la bombolla immobiliària i la crisi dels Estats Units, els catalans tenien molts problemes i eren problemes molt diferents. Quan els preguntaven quina preocupació consideraven la més important, es debatien entre una quinzena de problemàtiques: immigració, habitatge, atur i precarietat laboral, relacions Catalunya-Espanya o infraestructures de transport, entre d’altres. Avui és molt més fàcil saber quin problema és el més important: “L’economia, estúpids”, que diria Bill Clinton a George Bush en les eleccions nord-americanes del 1992. L’última enquesta del CEO, publicada al febrer, resumia el quadre de problemes catalans en pràcticament quatre qüestions: 1) atur i precarietat laboral (54,3%); 2) funcionament de l’economia (17,9%) –les dues opcions més destacades–; 3) insatisfacció amb la política i els polítics (6,3%), i 4) el sistema de finançament
de Catalunya (5,4%).

Les enquestes del CEO mostren que “grans problemes” del passat recent s’han volatilitzat del rànquing de preocupacions dels catalans després del tsunami financer. Va arribar un moment, a final del 2009, que els catalans consideraven que el primer problema del país era la immigració. Aleshores ho deien un 30% dels enquestats. Avui, en canvi, només veuen aquest “problema” un 10% dels catalans.

La crisi de rodalies

Un cas similar és el de “la manca d’infraestructures i transport”. Objectivament no es pot dir que la qüestió hagi millorat gaire, però en les circumstàncies actuals els catalans l’han deixat de considerar un problema de país. Segons el CEO, el gener del 2008 els transports eren el segon problema del país, amb un 26,8% dels catalans preocupats. L’1 de desembre anterior, la Plataforma pel Dret a Decidir va fer una multitudinària manifestació a Barcelona per protestar pel “caos” ferroviari de Renfe i exigir més inversions per a infraestructures i traspassar la gestió a la Generalitat. Avui, en canvi, només parlen d’això un 4% dels enquestats.

Finalment, el CEO també revela que les dificultats per accedir a un habitatge han caigut de la llista de preocupacions ciutadanes. Tampoc aquí la qüestió ha quedat resolta: el moviment social contra els desnonaments hipotecaris demostra que la gent continua tenint dificultats per mantenir la seva llar. Tot i això, el problema ha quedat enterrat per d’altres: el 2008 va assolir xifres rècords quan un 21% dels catalans ho veien com el seu principal problema; ara, en canvi, el percentatge és només del 2%.

En direcció contrària, la preocupació pel sistema de finançament català s’ha multiplicat per tres en els últims quatre anys. El 2008, només preocupava un 3,3% dels catalans, però a mesura que la negociació entre el govern d’esquerres de Catalunya i el de Zapatero avançava –i s’embolicava– va arribar a pujar fins al 17%, i avui ha tornat a baixar fins a l’11%.

També s’ha multiplicat per tres la preocupació pel sistema sanitari català. Quan CiU va guanyar les eleccions el novembre del 2010, la qüestió no preocupava gaire (un 3,5%). Avui, després de les retallades als hospitals, l’augment de les llistes d’espera i la taxa d’un euro per recepta, el 9,3% dels catalans creuen que la sanitat és un dels principals problemes que afronta el país.

Els discursos dels partits polítics i els mitjans de comunicació tenen una influència notable en les opinions de la població. A Catalunya i a la resta del món. Tot i això, algunes qüestions resisteixen aquesta hipòtesi. Per exemple, des de fa quatre anys, l’incivisme i la violència urbana es mantenen en percentatges extremament baixos de preocupació. Només hi estarien preocupats entorn d’un 1%.
TWITTER: @sergipicazo

3,8%
creuen que
el més important és la relació amb Espanya.
54%
dels catalans
creuen que l’atur és el problema més greu.