Els imams de l’Estat francès criden a la revolta. Sentint-se hostatges de la radicalització d’un Nicolas Sarkozy que intenta fer-se a la desesperada amb els vots de Marine Le Pen, no poques mesquites estan fent aquests dies campanya a favor del socialista François Hollande, ordenant als seus fidels que responguin “amb un massiu vot halal” per “defensar la dignitat de la comunitat de l’islamofòbia i l’estigmatització”. Mohamed Hamza, cap de la mesquita del districte XVIII de París, fins i tot ha declarat haram, és a dir il·lícit, abstenir-se o votar en blanc.
Farts del debat sobre el vel, el burca i el finançament de les mesquites, de la polèmica sobre l’etiquetatge de la carn halal o de l’equació immigració-religió-delinqüència, els musulmans de França són l’altra cara de la fugida cap a la ultradreta de la governamental UMP. Fins ara el seu vot no comptava i els fills i néts dels immigrants participaven poc en les eleccions, però les coses poden canviar. El 2007, Sarkozy els va mirar de seduir prometent-los millors llocs de treball i condicions de vida, però el 64% dels que van votar van preferir fer-ho per Ségolène Royal.
Ara Hollande ofereix dret de vot per als nouvinguts en les eleccions locals i la dreta ho fa servir d’espantall: si governen els socialistes, molts pobles i ciutats tindran alcaldes musulmans.
A França l’ascensor social no funciona. A les banlieues l’atur juvenil supera el 45%, gairebé com a l’Estat espanyol, i trobar una bona feina amb el número 93 al curriculum vitae (el districte de Seine-Saint Denis, els suburbis del nord de París) és difícil. L’afer Mohamed Merah, la matança de nens jueus i soldats a Tolosa de Llenguadoc i Montauban, ha fet vessar el vas. “Merah va néixer a França, no va arribar fins a aquí en avió ni en vaixell; és francès, però tothom parla dels seus orígens algerians. La República és injusta i està oblidant
els seus fills”, es queixen a Le Feu, una associació de banlieue. La Unió de Famílies Musulmanes de Boques del Roine, als suburbis d’Ais de Provença, aposta per “castigar els responsables que, amb maniobres i càlculs polítics, estan fent servir la comunitat musulmana, joves, aturats i estrangers, per atiar la xenofòbia”. I això vol dir votar les esquerres.
També al barri de la Defense, el formiguer on es barregen cada dia els alts executius de les multinacionals amb els immigrants dels pisos de protecció oficial i els SDF (o “sense domicili fix”, eufemisme francès de rodamón), la comunitat musulmana reivindica el “vot útil”, és a dir el socialista Hollande, contra una dreta cada cop més radical que els “criminalitza”. I els imams de Roine-Alps recorden als seus fidels “l’obligació moral musulmana d’exercir el dret de vot”, perquè “per ser escoltats, han de triar el seu destí votant amb tota la seva ànima i consciència”.
La gran mesquita de París ha hagut de posar ordre, advertint als imams que “seria perjudicial per a la comunitat musulmana de França que la seva intrusió en el debat electoral pugui obrir la porta al naixement d’un islam polític”. El seu cap, Dalil Boubakeur, però, exigeix Sarkozy que “tingui en compte de forma justa i seriosa el fet musulmà i la seva aportació significativa a la vida de la societat francesa”.