Últim diumenge de campanya. Sarkozy i Hollande es miren de reüll des de les seves tribunes. El president parla de fronteres i immigrants en el seu últim gran míting a Tolosa. L’aspirant, entre vuit i deu punts per sobre en les enquestes, reprèn un discurs més moderat des del Palau d’Esports de París-Bercy, en el qual s’apleguen prop de 20.000 militants que ja el proclamen “president”.
A set dies de la segona volta, els candidats a l’Elisi jugaven ahir el penúltim gran partit abans del 6 de maig, amb Hollande brandant el cap guillotinat del president com a principal reclam electoral i Sarkozy dibuixant l’apocalipsi socialista que espera els francesos si se’ls acudeix no tornar-lo a votar.
El candidat a la reelecció, engrescat en la caça del vot d’ultradreta, va endurir un mica més el seu discurs en una altra demostració d’excel·lència oratòria. Seguint el camí traçat per la ploma privilegiada del seu conseller Henri Guaino, Sarkozy va apuntalar un missatge clau per seduir l’electorat del Front National: la frontera. Com a espai físic i moral. “El meu projecte és retornar les fronteres al centre del debat polític”, cridava Sarkozy davant una militància que demanava més. I més que va donar. “La frontera no és un replec, sinó un límit, una referència.” “Traçar una frontera no és res més que el llarg treball d’una civilització.” “Esborrem les fronteres físiques i apareixeran multituds de petites fronteres ètniques i religioses.” “Sense frontera, no hi ha nació, no hi ha estat, ni República, ni civilització”, seguia el Sarkozy fervorós de les grans ocasions.
Amb poques cartes per jugar arribats a aquest punt, va combinar la crida emocional de la ultradreta per la via fronterera amb crítiques al projecte econòmic del candidat socialista. Conscient que els centristes que van votar Bayrou recelen de l’impuls keynesià que proposa Hollande, Sarkozy s’hi va recrear amb ganes. El president va criticar els 60.000 nous funcionaris que promet l’aspirant (essencialment professorat) i va recuperar l’espantall de Zapatero per despertar el pànic de l’audiència. “Que potser el senyor Hollande vol seguir la mateixa política que Espanya?”, es preguntava el president.
Comptes públics
Hollande, que parlava des de París en el mateix moment, responia prometent equilibris pressupostaris. “Puc assegurar que restablirem els comptes públics”, va dir recordant que durant el quinquenni de Sarkozy el deute de França ha crescut més que mai, i s’ha enfilat fins el 86% del PIB quan a principi de mandat no arribava al 68%. Sense estridències semàntiques ni novetats programàtiques, el socialista va seguir amb un discurs pla, gens incendiari, recordant les promeses de creixement que ha fet per a Europa, deixant volar la imaginació dels seguidors davant la fantasia de redreçar el rumb del continent (i d’Angela Merkel) en cas que arribi a president. “El nostre repte és la reorientació d’Europa cap al creixement i no cap a l’austeritat, que no pot ser cap horitzó!”, bramava el candidat per tancar un altre discurs “tan buit que ningú no en parla”, segons les paraules que li dedicava Sarkozy des de l’altra punta del país.
LA XIFRA
8
per cent
és la distància mínima que obté en les enquestes Hollande sobre Sarkozy amb vista a diumenge que ve.