Els ciutadans procedents d’Hondures s’han convertit des del mes de febrer d’aquest any en el principal col·lectiu estranger de la ciutat de Girona. Els 3.594 hondurenys que estaven empadronats a la capital gironina el mes de març superaven ja als estrangers procedents del Marroc, que tradicionalment i des de l’inici de les onades migratòries dels anys noranta del segle passat han estat el grup forà amb més pes demogràfic.
En l’actualitat, els marroquins que viuen a Girona són 3.531 persones, uns seixanta menys que no pas els originaris d’Hondures. L’anàlisi de les dades que elabora mensualment la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona permet observar que els hondurenys s’han convertit en el col·lectiu majoritari per la constant arribada dels últims anys, que s’ha combinat amb un estancament del nombre de marroquins. Aquests últims fa anys que s’han estabilitzat a la ciutat al voltant de les 3.500 persones.
La presidenta de l’Associació d’Hondurenys de Girona, Julia Aceituno, explica que curiosament la majoria d’hondurenys que resideixen a la capital gironina “provenen d’una regió d’Hondures, en concret de Talanga, una ciutat ubicada a uns 50 quilòmetres”. Ella mateixa explica com ha estat l’evolució i la implantació dels hondurenys a la ciutat. “Quan vaig arribar ara fa 22 anys, només érem sis o set persones procedents d’Hondures”, afirma Aceituno.
El fet que la gran majoria dels hondurenys provinguin d’una mateixa zona no és casualitat. La presidenta de l’entitat reconeix que “hem anat arribant de mica en mica, perquè un ha portat l’altre, com jo mateixa, que vaig portar la meva germana, i ella una amiga, i així successivament”.
Se senten ben acollits
La comunitat hondurenya admet que no és casualitat que sigui tan nombrosa a la ciutat de Girona. Expliquen que des del principi d’arribar s’han sentit ben acollits per la població d’aquí i que mai han tingut problemes d’adaptació en la societat gironina. Un dels factors que ara ajuden a mantenir la col·lectivitat és la lliga de futbol que disputen col·lectius de diverses nacionalitats, en especial de l’Amèrica Llatina, en els camps de futbol públics de la Devesa de Girona i de Salt. La presidenta de la lliga, Alba Luz Escoto, és també hondurenya i assenyala que la competició va néixer a proposta del col·lectiu hondureny i que ara ja integra 13 equips i unes 400 persones.
El futbol aficionat s’ha convertit per als hondurenys en un acte social important durant els caps de setmana, com és evident al parc de la Devesa i al camp de futbol de sorra a Salt, on s’ajunten famílies senceres. “Per molts és l’única diversió que tenim”, relata Escoto. Veuen positiu poder-se centrar en una activitats “sana”.
Sentiment de grup
El col·lectiu acostuma a programar festes per mantenir la unió entre els hondurenys que resideixen a la ciutat. El dia de la mare del 6 de maig, així com un partit benèfic el cap de setmana que ve per la regió de Talanga serveixen per mantenir el contacte entre ells. També han fet campanyes concretes si ha calgut repatriar algun cos o alguna família ha necessitat ajuda econòmica perquè tenia algun problema.
Concentració a Girona
Un altre element destacable és que el col·lectiu hondureny es concentra en massa a la ciutat de Girona: el 46% dels hondurenys que viuen a les comarques gironines són a la capital. En el global de la demarcació, es comptabilitzen 7.732 persones procedents d’aquest país llatinoamericà, quan a la capital ja n’hi ha 3.594.
A la localitat de Girona, es troben força repartits per la ciutat, per bé que n’hi ha forces en barris com Santa Eugènia o Sant Narcís. L’establiment al llarg de dues dècades ha afavorit que el col·lectiu s’anés repartint a la majoria de barris de Girona.
A la resta de la demarcació també hi ha col·lectius nombrosos d’hondurenys en municipis com ara Salt, Olot o Palamós.
LES XIFRES
1.565
romanesos
viuen a la capital gironina i són el tercer col·lectiu. La xifra es manté estable en els últims mesos.
22
anys
fa que van arribar a Girona els primers hondurenys que es van establir a la ciutat.
10
És la posició que ocupa
el col·lectiu de francesos a la ciutat: és el primer grup d’un país europeu.
21.444
estrangers
té registrats el padró de Girona, una xifra que suposa un 21,9% de la població total.