S'estabilitza la població empadronada

El percentatge d'estrangers registrats a les comarques gironines és d'un 21%, el mateix que el 2011

Avui, Núria Astorch, 20-04-2012

A les comarques gironines hi havia, l’1 de gener del 2012, un total de 760.722 persones empadronades, segons dades fetes públiques ahir per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). D’aquestes, 383.030, un 50,3%, són homes i 377.692, un 49,6%, dones. Del total de ciutadans empadronats a la demarcació de Girona, un 21,3% són de nacionalitat estrangera, exactament el mateix percentatge que es va registrar el 2011. Així, la població empadronada a les terres gironines va augmentar en un any només de 3.912 persones, ja que va passar de les 756.810 el 2011 a les 760.722 l’1 de gener d’aquest any. I pel que fa al col·lectiu estranger, l’increment va ser de només 675 persones, ja que va passar de les 161.666 del 2011 a les 162.341. Però en termes percentuals no hi ha quasi variació.

Pel que fa als estrangers procedents de països que pertanyen a la UE, sobresurten les 15.563 persones provinents de Romania.

Dins del col·lectiu estranger no comunitari empadronat a les comarques gironines, els marroquins ocupen el primer lloc amb 40.137 persones, seguits de la població gambiana, amb 8.517 persones, i en tercer lloc destaca la important presència del col·lectiu hondureny, amb 7.732 persones. Amb una presència menor, cal fer esment dels 4.930 habitants originaris de l’Índia empadronats a la demarcació i dels 4.048 colombians.

Catalunya creix

Catalunya ha estat, dins de l’Estat espanyol, la comunitat autònoma que ha registrat un augment més important de població en termes absoluts des de l’1 de gener del 2011 fins a l’1 de gener del 2012, amb 25.985 persones més. Per contra, el col·lectiu de població estrangera empadronada a Catalunya ha baixat lleugerament i ha passat de representar el 15,7% el 2011 al 15,6%.

Quant a la població estrangera, Catalunya se situa tres punts per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol, que és d’un 12%. I les comarques gironines, tot i haver arribat a un punt d’estabilització, superen amb escreix la mitjana catalana, i més encara l’espanyola, amb el 21%.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)