Si en situació de bonança econòmica els immigrants són un dels col·lectius amb un risc més alt d’exclusió social, la crisi cada vegada els empitjora més les coses i els fa encara més vulnerables. D’entrada, l’atur fa més estralls entre el col·lectiu immigrat que no pas entre l’autòcton. En relació amb el conjunt de la població activa, mentre que l’atur afecta un 19% dels autòctons, entre els estrangers la taxa es dispara i se situa en un 36% (EPA quart trimestre del 2011). Segons les últimes dades de desocupació a Catalunya, del mes de març, d’entre les 638.247 persones que estan sense feina, 142.969 (22,4%) són estrangeres. La població estrangera a Catalunya representa el 15%. Entre la població immigrada, l’atur té una conseqüència nefasta perquè els impedeix de renovar els permisos de residència i, per tant, els deixa en una situació administrativa irregular.

Ignasi Vila, president del Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers (GRAMC), explica que, tot i que no es disposen de dades sobre el nombre de persones que poden estar afectades per aquesta problemàtica, calculen que l’impacte és notable, de manera que la crisi ha fet augmentar el volum d’estrangers en situació irregular. “Estem parlant d’estrangers que feia anys que estaven aquí, que al tenir feina i residència havien pogut portar la seva família i que ara es troben a l’atur, cobrant, en els millors dels casos, la prestació o l’ajuda dels 400 euros, però que estan en una situació completament irregular”, exposa. “La vulnerabilitat de la població estrangera es tradueix en una pèrdua de drets”, afegeix Vila.

A causa de la desocupació, les dificultats per fer front al pagament de les hipoteques és en l’ordre del dia entre aquest col·lectiu i són les primeres víctimes dels desnonaments. Així mateix, l’Estat ha endurit les condicions per obtenir els permisos de regularització per arrelament.

Paradoxalment, i segons fa notar Vila, aquest estat de coses té un efecte positiu: la incorporació de la dona immigrat al mercat de treball. “Són moltes les dones, sobretot mares, que, per necessitat, han sortit de casa per buscar feina i que segueixen programes d’aprenentatge del català”, ressalta el president del GRAMC. Moltes acaben en l’economia submergida treballant, per exemple, com a dones de la neteja, i tot plegat provoca un intercanvi de papers en la llar: la dona és ara la que porta diners a casa.