Wikileaks ha tornat a la feina i ha fet públic aquest dilluns a través de diversos mitjans de comunicació d’arreu del món nous documents secrets. En aquesta ocasió, destapa milions de correus electrònics de la companyia d’espionatge privada Stratfor, considerada la CIA a l’ombra, els clients de la qual inclouen a serveis secrets, ministeris de Defensa i d’Exteriors, ambaixades inclosa la d’Espanya i grans multinacionals.

Els correus, segons el portal, d’internet arrenquen el juliol del 2004 i arriben fins al desembre del 2011. Wikileaks avança que els correus revelen l’ús per Stratfor de xarxes d’informadors als quals es paga en comptes de bancs suïssos i targetes de crèdit de prepagament, estructures de pagament de suborns, tècniques de blanqueig de capitals i mètodes psicològics.

Els emails a l’Estat

A l’Estat, el web encara activa de Público.es és l’encarregat de fer públics aquests e-mails secrets.

Així, entre els documents fets públics aquest dilluns, hi ha els correus que s’intercanviaven analistes i agents de Stratfor als quals ha tingut accés Wikileaks, destaquen uns quants en què aquests espies nord-americans s’enriuen de l’expresident espanyol José María Aznar i de les seves idees, en converses privades entre ells.

Tot comença en un cable en el qual el director d’Intel·ligència Geopolítica d’aquesta CIA a l’ombra, Reva Bhalla, informa a tots els analistes de l’empresa de que es disposa a assistir a una conferència d’Aznar a Georgetown (Washington DC), el 16 de novembre del 2010, després de la qual podrà fer-li algunes preguntes. És llavors quan s’enriuen del seu “intent de culpar ETA” en els atemptats de l’11-M, entre d’altres coses.

Després de la conferència Bhalla qualifica Aznar de “d’ultra”, molt més “extremista fins i tot que els funcionaris israelians a qui he escoltat”. Assegura que està totalment en contra d’obrir el diàleg amb els terroristes i critica precisament per això França i Alemanya.

Aznar i Catalunya

Bhalla explica que Aznar ha parlat de Catalunya, de qui sosté que el govern “fomenta la immigració musulmana des del Pakistan, Algèria, etc, perquè ells poden integrar-los lingüísticalment amb més facilitat, en oposició als immigrants hispano-parlants”. I també considera que dins de l’Estat és “on hi ha més imams radicals”.