La Vilma és una dona peruana que, després de recórrer diversos països d’Europa escapant-se de la pobresa del seu país, fa tretze anys va aterrar a Catalunya i, des d’aleshores, treballa com a empleada de la llar en diverses cases de Barcelona. De seguida que va
poder es va fer autònoma. “Sóc responsable, visc aquí i em sento d’aquí i, per tant, crec que tinc l’obligació de contribuir i no
treballar en negre, com ho
fan moltes”, explica.

Com totes les empleades de la llar que estan donades d’alta en el règim d’autònoms, a finals de l’estiu va rebre una carta del Ministeri de Treball i Immigració en què li explicaven que a partir d’aquest mes de gener s’havia d’integrar al règim de la Seguretat Social. Uns mesos més tard va rebre una altra carta en què se li deia que el 30 de juny del 2012 el seu contracte d’autònom seria donat de baixa perquè, com a treballadora de la llar, havia de tenir un contracte amb un ocupador i, alhora, tots els avantatges d’un contractat sota el règim de la Seguretat Social: baixa per malaltia, vacances, indemnització per acomiadament, pensió… Va anar a veure un advocat i aquest li va explicar que sí, que el govern estatal pretenia que la cosa fos així: que cap home o dona de fer feines pugui ser autònom sinó que necessiti el contracte d’un ocupador. “A qui beneficia, això?”, es pregunta aquesta dona que veu com les persones legals com ella en surten perjudicades perquè “molta gent que només em vol per dues o tres hores a la setmana no em farà un contracte” i, en canvi, “les que treballen en negre continuaran treballant”. “A veure si algú per a qui treballo em vol fer el contracte. Suposo que sí, diu, però ja sap que això voldrà dir que m’haurà de pagar la Seguretat Social, la paga extra, les vacances…” Per això creu que potser aquests ocupadors “no estan disposats a tant”. A més, això podria suposar que li paguessin menys perquè, “és clar, si han de pagar tant per mi a l’Estat, a mi, lògicament, em voldran pagar menys”.

Però la nova llei no només fa espantar les dones que temen quedar-se sense feina. Fa espantar, sobretot, moltes persones que requereixen d’aquests serveis poques hores a la setmana i ara els ve molt gros haver-se de convertir en empresaris. “Jo sóc viuda i cobro una pensió. Tu creus que ara haig de contractar la noia que m’ajuda per tres hores a la setmana, que és quan ve? Intentaré que vingui com sempre i no faré res”, diu la Marta. Però el que la Marta encara no sap és que la persona que té per a la neteja tindrà totes les de la llei per denunciar-la, ni que fos per treballar una hora a la setmana sense contracte. I que la cosa podria ser seriosa si,
per exemple, un dia aquesta persona caigués i es fes mal. Aleshores la podria denunciar i cobrar una sucosa indemnització.

En Carles, que aquest any ha augmentat a cinc les hores de treball a la seva assistenta, creu que aquesta llei propiciarà l’explotació de les dones que es dediquen a aquestes tasques, sobretot si són immigrades. “Començaran a sortir empreses especialitzades en aquest sector i, és clar, les persones que necessitin aquest servei preferiran contactar amb una empresa que no pas fer un contracte directament a la persona interessada. I què faran aquestes empreses? Doncs explotar les dones i pagar-los una misèria.” Malgrat aquesta opinió, diu que ell no pensa fer cap contracte i que, si cal, acudirà a una d’aquestes empreses.

Denunciada

La Irene diu que ella ja té contractada la noia que li va a casa perquè també li fa de cangur i s’hi està moltes hores. “No li hagués fet contracte però tinc una mala experiència: una noia que vaig tenir es va dedicar a
fer fotos dels meus fills mentre creixien i quan feia dos anys que era amb nosaltres ens va denunciar i li vam haver de pagar una fortuna.” “I confiàvem plenament en ella”, es lamenta.