Imaginin una exhibició de castells, geganters, sardanes o diables, que és rebuda, a l’estranger, amb l’aplaudiment i l’interès desaforat de les autoritats i els governs i els intents esforçats de dir unes paraules en la nostra llengua. I ara, la realitat: tal imatge mítica sols es materialitzarà si treballem com xinos, expliquem contes xinos o anem xino – xano, és a dir, si s’és un gegantí poder econòmic com la Xina. Aquesta és la lliçó de la presentació dels actes de l’Any Nou xinès, acabat d’estrenar just ahir. Enguany és l’Any del Drac, que simbolitza prosperitat, harmonia i força, no sols per als xinesos, segons Lam Chuen Ping, president de la Unió d’Associacions Xineses de Catalunya, que organitza l’Any Nou a Barcelona.

A la presentació de l’Any Nou xinès, al parc Güell, van treure a ballar un drac xinès, el “drac bo”–com a element del bestiari–, que va envoltar un altre drac bo, el de Gaudí, del qual hi ha una reproducció a Xangai, per simbolitzar l’enfortiment de relacions entre la Xina i Catalunya. I per si no quedava clar amb la representació de l’Ajuntament de Barcelona, els respectius discursos ho van acabar de reblar. Tot plegat, seguit per la televisió oficial xinesa i un grapat més de mitjans xinesos. Calia, per tant, quedar bé i dir ben fort que Barcelona pot ser “la porta d’entrada d’Europa” per a les inversions xineses, cosa que va reiterar diverses vegades Jordi Martí, regidor de Presidència i Territori, que es va atrevir a dir unes paraules en xinès. També ho va fer Lluís Llongueras, padrí d’aquest Any Nou xinès a Barcelona. La figura del padrí i la de la pubilla (la Núria, una noia d’origen xinès que parlava un català exquisit) són noves d’aquest any, i no sols entronquen amb la tradició catalana, sinó també amb la xinesa, com va explicar Lam. “Tenim moltes coses en comú, catalans i xinesos”, va dir Lam.

Els actes de l’Any Nou xinès –més gran que mai, els organitzadors el volen convertir en una referència fora de la Xina– es concentraran al Moll de la Fusta el cap de setmana vinent, des de divendres. Hi haurà la reproducció d’un poble xinès, mostres gastronòmiques, culturals, artístiques, i també un estand per atreure inversions xineses. “Volem transmetre una bona imatge de Barcelona a tota la Xina”, deia Lam, que comparava el seguiment mediàtic des de la Xina del nou any a Barcelona amb un “Gran hermano”. Martí cridava a “fer grans operacions conjuntes” amb “la molt mil·lenària cultura xinesa”, deia que estem “molt satisfets” dels nous catalans que vénen de la Xina (el 8è col·lectiu immigrant més nombrós a Barcelona) i recordava que la nova terminal de mercaderies del port està liderada per una empresa xinesa. “Tenim certa obligació moral d’assistir – hi –als actes de l’Any Nou xinès–, participar – hi i conèixer la Xina.” És clar.