El govern del PP de Badalona ha comunicat a la comunitat pakistanesa que en breu haurà de deixar de fer les oracions dels divendres a la plaça Camarón de la Isla, al barri de Sant Roc, l’espai públic que el col·lectiu fa servir des de fa anys. Segons la comunitat pakistanesa, divendres vinent és l’últim dia que el PP els ha donat de termini. El regidor de Sant Roc, David Gómez (PP), va defensar ahir que els populars no han fixat una data en el calendari, però que la situació no es pot allargar gaires setmanes.

En el moment en què el PP els veti definitivament l’accés a la pista esportiva d’aquesta plaça badalonina, els centenars de persones que setmanalment resen a la intempèrie s’hauran d’espavilar, ja que els populars no els han proposat cap espai alternatiu. L’excusa per fer – los fora són unes obres de millora que s’han de fer a la pista esportiva, però el mateix regidor de Sant Roc admetia ahir que l’actuació “podria esperar algunes setmanes”.

Ahir, dia d’oracions, alguns veïns de la zona feien córrer veus sobre l’ultimàtum donat als pakistanesos. A la plaça Camarón de la Isla, centenars de pakistanesos seguien les oracions de l’imam. Divendres vinent es repetirà l’escena i, a partir de llavors, s’obren molts interrogants. Muhammad Iqbal, membre de la junta de Camí de la Pau, va assegurar que la comunitat pakistanesa no té intenció d’abandonar la plaça Camarón de la Isla, perquè no es creu “l’excusa” de les obres: “No hi ha diners ni per canviar una bombeta i ara ens volen fer creure que en tenen per arreglar la pista esportiva”, va afirmar desconfiat.

En principi, tot i que en els pròxims dies la situació podria canviar, els pakistanesos tenen la intenció de tornar els divendres posteriors al 20 de gener al lloc que els acull un cop a la setmana des de fa anys. Iqbal recorda que la seva comunitat “és la primera que no vol resar a l’aire lliure i que reclama una solució digna”, però matisa que l’Ajuntament no els facilita els permisos per traslladar – se a un local privat. Ni ho fa el PP ni ho han aconseguit amb governs d’altres colors polítics, que si més no eren tolerants amb la pràctica al carrer.