Les xarxes de tràfic de persones se les enginyen totes per fer entrar de forma fraudulenta ciutadans estrangers. Ara, quan ja han explotat fins a la sacietat els contractes falsos de treball i els matrimonis de conveniència (previ pagament de l’interessat, és clar), i quan l’administració ja comença a detectar la inscripció fraudulenta de parelles de fet entre un comunitari i un no comunitari, està en auge una altra fórmula: la de portar al país fills suposadament propis que en realitat són estrangers, normalment africans, que paguen grans quantitats de diners al pare fals perquè li tramiti la regularització. En aquest moment, la brigada d’estrangeria treballa per desemmascarar un home de nacionalitat mauritana que, a part dels vuit fills que conviuen amb ell al seu domicili de Banyoles i que no es posa en dubte que siguin de la seva sang, ha demanat la regularització de dotze fills més. Nou d’aquests fills ja han aconseguit la regularització però han desaparegut de la casa del pare i la policia només ha aconseguit localitzar, fora de les comarques gironines, un dels nois. Ara, l’home ha demanat la regularització de tres fills més i la policia ja no s’ho empassa. Sobretot perquè els fills que regularitza són de països diferents: Gàmbia, Mali, el Senegal… Els policies han intentat encreuar les dades de la seva vida laboral i les seves vacances per comprovar si podia haver fet viatges per engendrar tots aquests fills, i han arribat a la conclusió que no pot arribar a ser tan prolífic. Ell manté que els va engendrar.

El cas més flagrant de pare fals que s’ha aconseguit desemmascar va ser a Màlaga, on es va detectar un home de Bangla Desh quan ja havia regularitzat 57 fills.

A les comarques gironines, la policia també se les ha hagut de veure amb un africà que els volia convèncer que tenia molts fills perquè està casat amb set dones diferents, però que, a més a més, estava esperant un fill amb una dona amb qui té una relació extramatrimonial.

La policia lamenta que no tingui ni temps ni mitjans per desemmascarar aquesta mena de fraus que, moltes vegades, suposen l’arribada al país de joves, sovint menors d’edat, que queden exclosos tant del mercat laboral com dels estudis. Lamenten que, mentre que els defraudadors poden superar totes les fronteres, la policia es troba amb barreres de caràcter judicial per investigar els fraus. Algunes vegades han sol·licitat als jutjats la realització de proves d’ADN per comprovar la relació paternofilial però se’ls ha denegat perquè consideren que podria suposar una vulneració de drets fonamentals. Però sense traspassar fronteres, el criteri no és igual pertot. Per exemple, els jutjats de Terol sí que autoritzen les proves d’ADN en cas de dubte, i ja s’han revocat algunes cartes de residència a fills il·legítims de pares aprofitats.