Una hora i mitja abans de l’hora prevista de l’acte electoral de Plataforma per Catalunya, unes dues-centes persones es van manifestar ahir pels carrers més cèntrics de Salt cridant consignes contra el feixisme, el racisme i la presència del president de la formació, Josep Anglada, a la població. La marxa es va desenvolupar sense incidents en la major part del recorregut. Els comerços seguien oberts i els bars continuaven servint copes i tapes, completament aliens al que succeïa al carrer. I això tant per part dels nombrosos immigrants que omplien els comerços com de la gent que fa molts més anys que viu a Salt. L’únic incident es va produir quant la manifestació va passar per davant d’un bar d’on van sortir uns quants clients exaltats cridant visques a Franco i a l’Espanya “grande y libre”. Tot plegat va acabar amb unes quantes empentes i els propis organitzadors de la manifestació es van encarregar de posar pau perquè la sang no arribés al riu.

Els moments de més tensió es van produir en els carrers que menaven directament a la sala de la Coma Cross. Fileres de mossos d’esquadra, perfectament equipats amb casc, porra i tot l’equipament antidisturbis, impedien el pas a qualsevol persona que intentés arribar a l’acte de PxC. Manifestants i policies van arribar a estar separats només per uns centímetres, els uns cridant consignes contra la policia i els altres impertèrrits. La situació es va produir en dos carrers diferents. Anglada, però, es va fer esperar, fins al punt que els manifestants van optar per dissoldre’s de manera espontània i deixar d’esperar-lo.

Finalment, fora de la sala de la Coma Cross ja només quedaven els Mossos d’Esquadra, els periodistes i poc més de seixanta simpatitzants de Plataforma per Catalunya, esperant l’arribada del seu líder. Possiblement, Anglada sabia que serien pocs i es va portar la seva pròpia claca amb les pancartes pertinents per donar més ambient a l’acte. El discurs, el mateix de sempre: els immigrants ens ho prenen tot, cal fer-los fora, i les tradicions perillen.

Quant a l’accés a l’acte, no ho van posar gens fàcil. Tres homes vetllaven l’entrada i controlaven quants periodistes hi havia i quins mitjans representaven. Tot i que en teoria era públic, l’entrada estava restringida als coneguts i als periodistes, prèviament acreditats. No cal dir que no hi podia assistir cap immigrant.