Un estudi encarregat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la cobertura televisiva de tres propostes polítiques sobre immigració conclou que l’enfocament predominant va ser el de l’escalada del conflicte. Segons els autors, l’anàlisi mostra que van predominar les tendències de “periodisme polaritzador” per sobre de les de “periodisme de convivència”.

L’informe ha estat encarregat per la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual del CAC al professor de periodisme polític de la UAB Xavier Giró i a la periodista especialitzada en el fet migratori Marta Muixí. L’estudi, que es va presentar ahir, analitza la cobertura que TV3, TVE a Catalunya, 8TV, BTV i TV Badalona van fer el 2010 de tres debats d’actualitat relacionats amb la immigració: el cas succeït al gener a Vic sobre la possibilitat de limitar el padró municipal a les persones estrangeres en situació irregular; la prohibició del burca i del nicab, al maig, que va convertir Lleida en la primera localitat de l’Estat a prohibir l’ús del vel islàmic integral als edificis municipals, i el debat entorn de la població gitana d’origen romanès i la vinculació de la immigració amb la delinqüència, al setembre, a Badalona.

Els autors conclouen que l’enfocament dominant és el de l’escalada del conflicte i, en relació amb els tres casos, les cobertures giren a l’entorn de les iniciatives polítiques en comptes de les socials i de promoció de la convivència. Segons el treball, es posa l’accent en la problematització de l’altre, sigui inferint que són els gitanos romanesos els qui posen en tensió la convivència, en el cas de Badalona, o bé que el problema són les persones immigrades que exerceixen pràctiques que es valoren com a rebutjables, com en el cas de Lleida. És a dir, es divideix entre “nosaltres” i “altres” i es construeix una visió negativa de l’alteritat. Els investigadors també detecten empatia, un enfocament paternalista especialment en el cas de Vic, en què quan es critica la proposta municipal sobre els immigrants s’apel·la més a les necessitats de les persones sense papers que als seus drets. També el biaix paternalista es detecta quan, en el cas de l’ús del burca, es dóna al “nosaltres” la capacitat de decidir sobre la manera de vestir d’una part dels “altres”.

Les televisions analitzades incompleixen les recomanacions del CAC a l’hora d’utilitzar fonts diverses i incloure immigrats com a font informativa. Tampoc no s’ofereix informació sobre els països d’origen. Un altre incompliment és que s’utilitzen de forma inadequada imatges d’arxiu, i en dos dels casos s’emeten citacions discriminatòries que no es contextualitzen ni es discuteixen.