Auge de l'ultradreta

La intolerància colpeja l'Est

L'extremisme polític i social s'estén a diversos països de l'antic bloc soviètic Els neonazis dirigeixen manifestacions violentes Un ultra eslovac defensa un estat propi per als gitanos

Avui, Paco Soto, 17-10-2011

L’extremisme polític, la intolerància social i el racisme estan creixent amb passes de gegant en els països de la UE que van pertànyer al bloc socialista europeu. Hongria, amb una extrema dreta parlamentària potent (Jobbik) i grups paramilitars ultres molt violents, encapçala la llista d’agressions i excessos de tot tipus a l’Europa central. L’alcalde de dreta de Budapest, István Tarlós, va protagonitzar fa uns dies l’última mala notícia en nomenar director del teatre Új Színház, un dels més famosos de la capital, un actor d’ideologia antisemita i xenòfoba, György Dörner.

El nou director va designar com a administrador i número dos del teatre el dramaturg István Csurka, que també és conegut per les seves idees antisemites i és el president del partit d’extrema dreta MIEP. La dreta governant, el Fidesz, ha impulsat una campanya d’estigmatització dels opositors, segons denuncien mitjans crítics amb el govern de Víktor Orban.

Un estudi de l’institut d’investigació TÁRKI de Budapest va revelar recentment que a Hongria dos joves de cada deu menors de 35 anys (el 19% de la població juvenil) simpatitzen amb l’ultradretà Moviment per a una Hongria Millor (Jobbik). La situació també és preocupant a la República Txeca, on una onada de racisme antigitano recorre Bohèmia del Nord i altres zones. La policia calcula que uns sis-cents activistes ultres participen en les manifestacions racistes contra els gitanos a Bohèmia del Nord i Moràvia-Silèsia.

El Partit Obrer de Justícia Social, successor del neonazi Partit Obrer, té un paper decisiu en els disturbis. Davant aquesta situació greu, un grup d’activistes gitanos ha anunciat que vol crear un partit polític, Som Aquí (ADAJ.CZ), per defensar els seus interessos. El professor universitari Ivo Buzek assegura: “La falta d’integració dels gitanos ve dels temps comunistes i el racisme contra els gitanos és majoritari en la població txeca i afecta totes les classes socials.” En aquest context, Robert Slachta, cap del Departament per a la Lluita contra el Crim Organitzat, sosté: “Tenim informacions que la ultradreta torna a consolidar-se després d’una certa col·lisió d’interessos entre els diferents grups. Registrem una activitat creixent de l’extrema dreta ja sigui en els concerts de rock i punk, ja sigui en les xarxes socials, on els extremistes exhorten a la violència i l’odi cap a altres races. Tot això testimonia que els neonazis tornen a prendre força”.

Racisme búlgar

D’altra banda, quan queden pocs dies per a les eleccions presidencials i municipals a Bulgària, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va condemnar les recents manifestacions antigitanes celebrades a Sofia i altres ciutats que van esclatar després que un jove de 19 anys morís atropellat en el municipi de Katunitsa, a 160 quilòmetres a l’est de Sofia, per un microbús conduït per un gitano proper al clan d’un patriarca.

En molts casos, les marxes racistes, en què també es desqualifica l’important minoria turca del país, van ser encoratjades per militants del partit extremista Ataka.

A Eslovàquia, el líder ultra Jan Slota va arribar a plantejar la creació d’un estat propi per als gitanos després de la seva expulsió dels països on viuen.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)