Darrerament estic observant com n’és, d’efectiu, aquest discurs de la dreta sobre la immigració que es va repetint i va arrelant en la societat, com la gota que cau insistentment i al final fa forat. Tradicionalment, ha estat el PP el que anava proclamant que rebíem més immigració de la que podíem acollir, que els governs socialistes havien dut a terme un efecte crida que, segons diuen, acabem pagant tots els natius amb menys ajudes. És un discurs fàcil, que arriba a la gent, i encara més quan vivim moments de crisi, al qual també s’han sumat formacions com ara Plataforma per Catalunya i, darrerament, deixant-me estupefacte, Convergència i Unió. Davant les declaracions del senyor Duran i Lleida dient que l’immigrant és perjudicial per als barris benestants no vaig poder més que esgarrifar-me. La llàstima és que aquestes paraules arribin de manera tan extensa a la població, mentre que campanyes com la que va iniciar l’any passat l’Ajuntament de Tàrrega costin tant de fer prevaldre. Fa poc vaig visitar el municipi i em vaig quedar amb una dada: davant l’afirmació que “s’emporten totes les beques de menjador”, s’explicava que durant aquest curs s’ha duplicat el nombre de beques per menjador respecte al curs 2007/2008, i que, d’aquestes, només un 15% aproximadament són per a persones immigrades. Suposo que té raó la senyora Gil, consellera durant el govern de Jordi Pujol, i per tant, també de CiU, quan diu que és dur i insultant defensar que l’immigrant és tolerable com a servent de la burgesia dels barris benestants, però no a l’escola ni al veïnat. Tot plegat, alimentant falsos rumors i contradiccions… una tàctica que, espero i desitjo, que no ens porti a fractures socials, com ha passat en països com per exemple França.