Integració, esforç i costums

Avui, LYDIA GARCÍA QUERA, 03-10-2011

Fa molta gràcia que mentre el nostre país s’empobreix cada cop més, hi ha periodistes que trobin exemplar crear mesquites i televisions en llengua àrab per al col·lectiu magrebí. Per què per a ells, i no per als ciutadans vinguts de països de l ‘est d’Europa, per exemple. És que aquests no parlen també altres idiomes i no tenen potser altres religions? Llavors, la qüestió es complicaria més i més, i els diners es gastarien amb la mateixa rapidesa.

Quan un emigrant va a un altre país, el primer que hauria de fer és integrar-se i aprendre l’idioma i els costums del país que l’acull. És el nouvingut qui ha d’esforçar-se per adaptar-se i fer-se entendre. Respecte a les seves necessitats religioses, de ben segur que poden adaptar locals ja existents que satisfaran la seva fe i les seves pràctiques, sense que hi hagi la necessitat de fer noves construccions. Si no hi ha diners per fer cap tipus d’obra pública, com pot ser que n’hi hagi per construir mesquites? En plena època de retallades en camps tan importants com ara la sanitat i l’educació, hi ha recursos por obrir televisions en àrab? Potser els mateixos immigrants s’estimarien més ser atesos a la sanitat pública quan estan malats que veure la tele en àrab…

El que tenim clar és que l’única manera d’anar endavant és que tots assumeixin la integració al país que han escollit i posin tot el seu esforç a adaptar-se als costums de la societat a la qual han arribat.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)