Primer van ser els aldarulls a les banlieues franceses i ara, els incidents en algunes ciutats d’Anglaterra. A Europa ja fa anys que es registren incidents de violència urbana, i als països o ciutats que encara no se n’han registrat (o no en la mateixa escala que a França i el Regne Unit) se’ls ha posat la por al cos.

Els sociòlegs i persones coneixedores dels moviments socials i la immigració consultats per aquest diari coincideixen a negar que es pugui fer un paral·lelisme clar entre la situació d’Anglaterra i la de Catalunya. “Els problemes del Regne Units vénen de lluny i la configuració d’aquells barris no té res a veure amb la nostra”, explica Martí Olivella, director de Nova, Centre per a la Innovació Social. “Es tracta –afegeix– de barris on viu una generació procedent dels països de la Commonwealth i de les colònies africanes de França que no ha prosperat”. “Els immigrats d’aquí, en canvi, no estan sotmesos a la mateixa marginació estructural”.

En el mateix sentit s’expressa l’adjunta al secretari general de la UGT a Catalunya, Laura Pelay, que recorda que els barris de Londres i els de la perifèria de Barcelona tenen “una estructura social diferent, amb immigrats de quarta o cinquena generació”. “Aquí tenim el coixí de l’estat del benestar, però si continuem desmantellant-lo, correm el risc que algun dia passi alguna cosa semblant”, alerta Pelay.

De moment, a Catalunya no hi ha hagut una crema massiva de cotxes com va passar fa uns anys als suburbis francesos, ni un pillatge desbocat com a Anglaterra, però sí que s’han produït episodis puntuals de violència, com els dels aldarulls de Salt del gener passat, que han posat les autoritats en guàrdia. El malestar per l’elevat atur, especialment juvenil, s’ha manifestat, fins ara, en forma de mobilitzacions pacífiques i moviments de protesta socials com el dels “indignats”, remarca Mario Izcovich, psicòleg expert en educació, infantesa i adolescència. “Aquí s’està coent una situació molt greu que sembla que no estigui veient ningú. Els joves, que han crescut en un sistema en què tot els venia donat, s’han trobat una situació econòmica molt complicada sense cap sortida i, per si no n’hi hagués prou, el govern fa retallades en aspectes com ara l’educació”. Izcovich avisa que “els joves estan molt empipats i passaran coses”, tot i que “no seran violentes”.

“No crec que a Catalunya es doni aquest nivell de violència, però sí que hi ha una sensació de falta de futur i frustració per a bona part dels joves, una creixent barreja ètnica i marginació d’alguns sectors”, argumenta el sociòleg Jordi Sànchez. “A diferència de Londres i París, on els incidents que hi ha hagut s’han estès per diverses ciutats, a Catalunya aldarulls com els de Salt han tingut un efecte limitat”, recorda Sànchez, que creu que si mai hi ha grans manifestacions de malestar juvenil al nostre país seran liderades per “les classes mitjanes”.

Pelay tampoc creu que, en el cas de Catalunya, hi pugui haver un brot de violència focalitzada en la població immigrada. “La desesperació ha arribat a totes les capes de la societat, especialment en els aturats de llarga durada”, constata. També descarta que a Catalunya puguin produir-se situacions tan greus com les d’Anglaterra Javed Ilyas, de l’Associació de Treballadors Pakistanesos. “Els immigrats d’allà viuen apartats de la societat, en guetos, i aquí convivim de manera pacífica amb els autòctons”, assegura Ilyas. Sigui com sigui, la por del contagi anglès ja s’ha instal·lat a Catalunya.