Govern i comerciants semblen finalment disposats a posar fi a la venda ambulant il·legal, coneguda popularment com top manta. Aquest és un fenomen gens menyspreable mitjançant el qual, segons dades de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), es facturen anualment uns 100 milions d’euros i es mouen unes 2.500 persones. Tota una economia submergida que no paga ni impostos ni seguretat social, i que provoca greus perjudicis als comerciants de les zones, sobretot turístiques, on el fenomen és més present. La pressió policial –de les policies locals i dels Mossos d’Esquadra– sobre els venedors ambulants sembla que comença a donar fruits. De fet, els ajuntaments més afectats ja no se senten aquest estiu tan sols com es van sentir en el passat al capdavant d’una lluita desigual que no podien guanyar de cap manera en solitari. La campanya endegada ara hauria d’ajudar sobretot en el sentit de conscienciar els ciutadans sobre les proporcions d’aquest comerç il·legal i de les conseqüències de comprar-hi. Pèrdua de llocs de treball en el sector del comerç i desprotecció dels consumidors amb els consegüents riscos per a la seva salut i seguretat són arguments prou sòlids perquè els ciutadans es neguin a alimentar una maquinària il·legal rere la qual hi ha xarxes de delinqüència organitzada que exploten sense cap escrúpol les persones que treballen per a elles. Res més lluny, doncs, que plantejar-se la compra a alguns d’aquests venedors com un acte de solidaritat o beneficència. Tot al contrari. Cada cop que algú adquireix un producte al top manta està fent més ric algú que segur que s’ho mira des d’un lloc molt còmode i ben allunyat del passeig marítim de torn.