La figura d’Anders Behring Breivik, autor confés del doble atemptat de Noruega i furibund islamòfob, ha sacsejat la teòricament perfecta societat d’aquest país escandinau, que com la resta del nord d’Europa assisteix a l’auge de l’ultradreta populista i xenòfoba. Finlàndia i Suècia, principalment, així com Noruega i Dinamarca, han estat en els últims anys exponents de l’avanç de formacions que recluten electorat amb missatges xenòfobs, apuntalats en les seves permissives lleis i en contrast amb el tarannà històricament receptiu envers la immigració d’aquestes democràcies avançades.

El cas més recent va ser l’ascens dels Vertaders Finlandesos en les legislatives de principi d’any, que van passar de ser el partit més minoritari del Parlament a ser la tercer força, amb posicions euròfobes i contràries a la immigració. Uns mesos enrere, el setembre del 2010, la ultradreta sueca havia celebrat amb eufòria la seva tornada al Parlament d’Estocolm, després de dues dècades d’absència, per unir-se així a l’auge de moviments xenòfobs de Dinamarca i Noruega.

En la majoria d’aquests casos, la resta de la classe política s’ha esforçat a aïllar-los i no negociar amb el que considera “cossos estranys” als seus parlaments. De tota manera, també s’han donat exemples, com el del Partit Popular Danès, que ha marcat la política del país donant suport amb els seus escons a la majoria del govern liberal conservador.

A Noruega, el populista Partit del Progrés es va consolidar com a segona formació en les legislatives del 2009, amb un 22 per cent dels vots, després del Partit Laborista del primer ministre Jens Stoltenberg. La tradicional permissivitat política escandinava afavoreix aquestes formacions, amb un impacte que creix en la mesura en què ho fa el seu còmput d’escons, principal font d’ingressos de les formacions.

Breivik ha superat el balanç de víctimes de totes les matances individuals precedents a Escandinàvia. Fins ara els casos més brutals s’havien produït a Finlàndia, amb dos tirotejos en centres escolars, el 2007 i el 2008, protagonitzats per estudiants que van causar 18 morts, més un tercer en un centre comercial que va causar 6 víctimes un any després.