El responsable de l’atemptat d’Oslo i la posterior massacre a l’illa noruega d’Utoya, Anders Behring Breivik, va confessar ahir que els crims han estat “atroços però necessaris”, segons va precisar el seu advocat, Geir Lippe, en declaracions recollides pel canal de televisió noruec TV2. El balanç global va ascendir ahir a 93 víctimes després que morís a l’hospital un dels ferits del tiroteig contra les joventuts del Partit Laborista.

Lippe va remarcar que Breivik es nega a considerar-se culpable malgrat haver reconegut l’autoria del doble atemptat i haver admès “la serietat de l’assumpte, la increïble extensió de ferits i morts” durant els interrogatoris. L’advocat va escoltar les declaracions del seu defensat durant hores, que va expressar que planejava els atacs des de feia molt de temps. “La seva reacció ha estat dir que era cruel dur a terme aquests assassinats, però que en la seva ment calia”, va afegir l’advocat defensor.

Només dues hores i mitja abans d’esclatar la bomba en el complex governamental d’Oslo, on van morir set persones, l’agressor, detingut després de l’atac d’Utoya, va penjar un manifest de 1.500 pàgines titulat 2083. Una declaració europea d’independència, en què descrivia la planificació dels atemptats, l’elaboració dels explosius i la filosofia que inspirava la matança. “Crec que és l’últim text que escric. Avui és divendres, 22 de juliol, són les 12.51 h”, acabava el manifest. Segons el lletrat, “el manifest és una cosa en què també havia treballat molts anys”. Tanmateix, pràcticament la totalitat del manifest està copiada literalment d’un text del terrorista nord-americà Ted Kaczynski, conegut amb el sobrenom d’Unabomber, que entre 1978 i 1995 va assassinar tres persones enviant fins a 16 bombes a objectius diversos, com ara universitats i aerolínies.

El manifest està escrit en nom dels “pobles indígenes lliures d’Europa” i fa una crida contra la “invasió islàmica” i en favor de la “guerra preventiva contra totes les elits culturals marxistes i multiculturalistes de l’Europa occidental”. “Sabem qui sou, on viviu i anem contra vosaltres”, apel·la. “Per penetrar amb èxit en la censura dels mitjans marxistes i multiculturals, ens veiem obligats a dur a terme operacions significativament brutals” que “causin víctimes”, ja que “una vegada que es decideix atacar, és millor matar moltes persones, o es corre el risc de reduir l’impacte ideològic desitjat”, recull el manifest.

El pare d’Anders Behring es va quedar “commocionat” ahir quan va saber per internet el que havia fet el seu fill i encara no se n’ha “recuperat”. “Estava llegint els diaris digitals i, de sobte, vaig veure el seu nom i la seva fotografia a la xarxa”, va declarar al rotatiu Verdens Gang. El pare, que acaba d’abandonar França en direcció cap a Espanya fugint de la pressió mediàtica, va reconèixer que no ha tingut cap contacte amb el seu fill des de 1995.