Són una colla de quinze o vint senyores magribines –elles volen que se les anomeni així, res de mores, paraula que abominen, res de marroquines, tot i ser marroquines– que divendres van fer una festeta en forma de berenar per dir adéu al curs de català que aquest any han seguit. Ajunten els pupitres, i s’entaulen. Una porta uns rotllets de carn que piquen com un dimoni, una altra un pastís, una altra una mena de panellets. Al final, quan sembla que no pugui ser, surt una pizza de mandonguilles. Per beure, Coca-cola i sucs. M’acosto a la professora, la Núria. Em diu que Càritas organitza els cursos, Òmnium aporta el professor i l’Ajuntament, el sou i el local. Per què volen aprendre català? “Per trobar feina i ajudar els seus fills a estudiar”.

Uns dies abans, Jordi Basté havia entrevistat Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, la ciutat on la Plataforma per Catalunya del xenòfob Josep Anglada no solament ha conservat el segon lloc a l’Ajuntament després de les municipals, sinó que hi ha obtingut un regidor més. Deia l’alcalde desolat que el seu ajuntament també paga cursos de català per a immigrants, i que fins i tot aquest dispendi és discutit pels partidaris de fer-los el pacte de la fam i de primer els de casa. “Que no entenen que és una forma d’integrar-los?”, es preguntava. Aquests dies hem parlat entre nosaltres de l’alarma que ha causat l’ascens de la Plataforma a molts llocs, però no hem escoltat l’opinió que en tenen els immigrants. “Estan espantats”, em diu la Núria. “Tenen por que els facin fora, que els retirin ajuts, que alguns parents sense papers siguin expulsats”. Quan parlen entre elles, la Núria només entén, de tant en tant, la paraula Anglada. “Bla, bla, bla, bla, bla, bla, Anglada”.

Però avui és festa. Les dones estan alegres, es defensen amb el català davant la professora. Quan la Núria es mig encén amb la carn que pica, surt entre rialles la paraula prohibida: “Si demà et trobes malament vés a dir a l’Anglada que en tenen la culpa els de sempre: els moros”.