L’OTAN va deixar morir de set i de gana 61 immigrants africans que intentaven arribar a Lampedusa. Resulta que el vaixell on viatjaven anava a la deriva i les unitats militars no van fer res per rescatar-lo. L’embarcació accidentada va estar en contacte amb un helicòpter militar i amb un vaixell de guerra, però paradoxalment cap país no va reconèixer que un helicòpter o un vaixell de guerra hagués entrat en contacte amb aquest vaixell accidentat en aigües del Mediterrani. La legislació marítima internacional obliga tots els vaixells, incloent-hi els militars, a contestar els SOS dels vaixells a la deriva que tingui a prop i d’oferir-los tota l’ajuda possible. Si a terra ferma es passen el compliment de les lleis pel folre, es veu que a alta mar, també. No estaven per socórrer, altra feina tenien a bombardejar Gaddafi. Veient això, recordo l’actitud que van tenir l’any 2006 els pescadors de gambes d’un vaixell de Santa Pola, al Baix Vinalopó, de nom Francisco i Catalina. Es va qualificar d’acte heroic, però els pescadors no es van cansar de repetir que va ser una reacció lògica, humana i que no dubtarien a repetir. Potser ho recorden. Era el 14 de juliol i feinejaven a poques milles de la Costa de Malta quan van veure una barcassa amb 51 persones a bord. No van dubtar ni un moment de socórrer i pujar a bord aquelles persones que els reclamaven ajuda. Els van encabir en un vaixell preparat només per a una tripulació de deu persones i per a les eines que duien per pescar la gamba. Tot i això, no van dubtar de compartir amb ells el reduït espai i el poc menjar que tenien, perquè, segons va explicar el mateix patró, ho tenien claríssim. En una assemblea ràpida, la tripulació va decidir actuar malgrat ser conscients que deixarien de pescar –vivien de la seva feina– i que els suposaria un problema que no sabien com es resoldria i que comprometia diversos països europeus. Mentre els governs de cinc països –l’espanyol inclòs– van passar 8 dies discutint com es repartien els immigrants com si es tractés d’una subhasta, els del Francisco i Catalina en van fer prou amb deu segons per aplicar el codi del mariner, que diu que quan et trobes algú a la deriva l’has d’ajudar, perquè l’endemà t’hi pots trobar tu, en aquella situació. El que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú.