L'‘exili' de l'est

Quatre milions de treballadors de l'Europa oriental viuran en el conjunt de la Unió Europea el 2020 Mig milió de polonesos podrien emigrar a Alemanya i Àustria després de l'obertura dels seus mercats laborals Als països grans els cal mà d'obra

El País, Paco Soto , 09-05-2011

L’any 2004, un milió de treballadors de l’Europa central i oriental residien als països de la UE. El 2006, en plena expansió econòmica, més d’un milió d’immigrats de l’est d’Europa van arribar a l’Estat espanyol per treballar-hi. En l’actualitat, tot i la crisi i la desocupació, hi ha prop de dos milions i mig de treballadors d’aquesta zona de la Unió a la seva part occidental, i el 2020 es calcula que en seran quatre milions. Els polonesos i els romanesos són els més nombrosos: n’hi ha prop de quatre milions a la UE. A l’Estat hi viuen uns 800.000 romanesos i prop de 100.000 polonesos.

Segons alguns estudis, entre 400.000 i 500.000 polonesos estan disposats a emigrar a Alemanya i Àustria. “Una generació perduda està disposada a l’exili”, va assenyalar recentment el setmanari polonès Wprost. Uns 400.000 polonesos ja treballen com a immigrats a Alemanya, i, segons el Ministeri de Treball i de Política Social polonès, l’obertura del mercat laboral alemany i austríac a treballadors de l’est d’Europa farà augmentar el fenomen. L’associació empresarial polonesa Lewiatan calcula que Alemanya necessita uns 30.000 informàtics, 50.000 treballadors socials per ocupar-se de gent gran, i milers de treballadors de la construcció, electricistes, serrallers, mecànics, confiters i perruquers. Des de fa un parell de mesos, empresaris alemanys, cambres de comerç i altres institucions estan reclutant mà d’obra polonesa en diverses províncies. L’experta en temes laborals de Lewiatan Monika Zakrzewska dubta, però, que es produeixi un èxode massiu, perquè “els més dinàmics i valents ja van anar a l’estranger, pocs polonesos parlen alemany i els més qualificats tenen feina a Polònia”. L’economista i demògrafa del Centre de Relacions Internacionals de Varsòvia Krystyna Iglicka està convençuda que “l’emigració serà massiva, tal com va passar amb la Gran Bretanya i Irlanda, perquè els sous són més elevats a Alemanya i les perspectives professionals més interessants que a les zones més pobres de Polònia”. “Molts dels que han tornat de l’emigració se n’han penedit”, conclou. Un estudi indica que el 60% dels estudiants polonesos abandonarien el país, on l’atur afecta el 24% dels llicenciats. A l’oest de Polònia, fronterer amb Alemanya, un habitant de cada sis està disposat a emigrar-hi.

Wlodimierz Drej, un lampista de Wroclaw (sud-oest del país), explica que se’n vol anar a Suïssa, perquè hi va “a guanyar uns 3.000 euros al mes”. “ A Polònia només guanyo l’equivalent de 700 euros”, sosté. “A Polònia, els salaris són baixos i la vida molt cara; vull anar-me’n a l’estranger amb la meva xicota per viure millor “, es queixa Michal Barwicki, un mecànic de 20 anys de Wroclaw.

No hi haurà un miracle

“Alemanya necessita milers de txecs”, diu el diari Lidové Noviny. Les autoritats txeques consideren que no hi haurà un èxode massiu de txecs a Alemanya i Àustria, perquè el país és molt més ric que altres de la regió i, segons el ministre de Treball i Afers Socials, Jaromír Drábek, “els treballadors txecs fa anys que es mouen sense restriccions per la majoria dels països de la UE”. El 2009, només van emigrar a Alemanya 14.000 txecs. El president de la Unió d’Empresaris de la Construcció, Václav Matyas, no espera cap miracle de l’obertura dels mercats de treball alemany i austríac, perquè “les condicions laborals i salarials a la construcció no són gaire millors que a Txèquia”. A la veïna Eslovàquia, més pobre que Txèquia, els experts consideren que desenes de milers de treballadors podrien emigrar. Algunes enquestes indiquen, però, que només el 0,4% de la població activa està disposada a abandonar el país.

No hi haurà emigració massiva a Eslovènia, perquè aquest petit Estat de dos milions d’habitants gaudeix d’una bona situació econòmica. Hongria podria perdre població treballadora en sectors com ara la sanitat, la construcció i l’hostaleria. Letònia i Lituània, que viuen una greu crisi econòmica, podrien experimentar un èxode massiu de la població laboral. El 2010, 10.000 letons (el 0,5% de la població) van emigrar. El problema preocupa les autoritats, i el primer ministre, Valdis Dombrovskis, va anunciar la intenció de frenar la fugida de mà d’obra qualificada.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)