Els estrangers empadronats a Catalunya s’han reduït un 1,3% durant el 2010, és a dir, n’hi ha 15.581 menys i actualment representen un 15,7% de la població catalana. Així ho indica l’avanç del padró actualitzat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) amb dades provisionals a 1 de gener de 2011.

En el seu conjunt, la població empadronada a Catalunya ha augmentat un 0,3% (22.870) fins a 7.535.251 d’habitants, i és un dels territoris de l’Estat que ha registrat un major creixement en termes absoluts juntament amb Andalusia (44.515) i Madrid (22.830).

La població empadronada a Espanya ha augmentat un 0,3% l’últim any fins a 47.150.819 ciutadans, dels quals 5,7 milions, el 12,2% del total, tenen nacionalitat estrangera. Les dades ofertes per l’INE revelen que mentre la població espanyola augmentava en 146.855 persones (0,4% més) entre l’1 de gener del 2010 i la mateixa data de 2011, la població estrangera empadronada a Espanya es contreia un 0,3%, el mateix percentatge que va créixer un any abans.

Tot i això, els ciutadans procedents de la Unió Europea (UE) van veure incrementada la seva població en 42.319 persones (fins a 2,3 milions), mentre que els no comunitaris es van reduir en 59.386, amb un 3,33 milions d’inscrits en els padrons municipals.

Si tenim en compte els europeus, els més nombrosos són els romanesos (864.278), comunitat que ha experimentat el major increment d’aquest any -amb un creixement del 4% i 33.043 empadronats més-, seguits pels del Regne Unit (390.880) i els alemanys (195.842).

Entre els estrangers no comunitaris, destaquen els ciutadans marroquins (769.920 habitants després d’un increment de 15.840 persones), els equatorians (359.076, tot i que han perdut 40.510 inscrits) i els colombians (271.773 i 20.868 ciutadans menys).

Entre les nacionalitats amb major nombre d’empadronats, els majors increments relatius han estat els de ciutadans del Pakistan (22,8%) i de la Xina (5%).