Quan el cineasta Ramon Térmens va descobrir la cançó California über alles, del grup de punk Dead Kennedys, va saber que tenia títol per a la pel·lícula que estava preparant: Catalunya über alles! (Catalunya per sobre dels altres). L’expressió formava part de la lletra de l’himne alemany fins a la caiguda del nazisme. El film es va presentar ahir a concurs al Festival de Màlaga.

Térmens relata tres històries molt diferents ambientades en un poble de l’interior de Catalunya: un home condemnat per violació (l’actor Gonzalo Cunill) hi torna en sortir de la presó i els seus veïns li fan la vida impossible; un immigrant subsaharià (Babou Cham) accepta treballar de cobrador del frac vestit amb barretina i faixa, i un pare de família (Joel Joan) enxampa un lladre kosovar robant a casa seva i el mata amb un tret a boca de canó. Les tres es basen en fets reals, i tenen per al director una relació: “Els uneix que són el que jo en dic l’ou de la serpent, una certa intolerància que s’està incubant a Catalunya”.

Malgrat la referència al nazisme del títol, Térmens està carregat de bones intencions: “No estem en el camí que jo vull per la meva Catalunya. I no parlo només dels polítics, parlo de la gent: es cau en uns paranys quan Catalunya és en realitat un lloc obert i que respecta els drets humans”. La seva voluntat és sobretot “crear debat”, que no és el mateix que polèmica, i ahir a Màlaga li va semblar que ho està aconseguit. De fet, un dels escassos periodistes estrangers presents a la roda de premsa va dir que el problema que planteja no és específicament de Catalunya, sinó de tot Occident.

Joel Joan creu que “el cinema també es pot utilitzar per dir coses que ens facin replantejar-nos les coses, per denunciar; jo diria que aquesta és gairebé la primera pel·lícula de cinema polític catalana”.

Oposar-se als arguments de la pel·lícula no és fàcil. El missatge és clar i contundent, i tant les estadístiques recents de la Generalitat sobre els nivells de racisme dels catalans com les pàgines de successos ratifiquen que Ramon Térmens sap de què parla. Ho fa amb una pel·lícula ben narrada, amb bones interpretacions, a la qual si de cas se li pot discutir el to excessivament didàctic i obvi (volguts, segons diu).