Just l’endemà que una enquesta del centre d’estudis d’opinió (CEO) evidenciés que els catalans tenen una imatge negativa de la immigració, fins al punt que la meitat dels enquestats declaren que n’hi ha massa i els associen a “il·legalitat” i “inseguretat”, el portaveu del govern, Francesc Homs, va voler donar sensació ahir de mà dura i va criticar el “bonisme” del tripartit: “Aquest govern té un projecte clar en immigració. Set anys sense una política clara i definida té conseqüències”. Una de les línies de la política d’immigració serà premiar l’esforç d’integració i per acreditar-lo es demanarà saber català.

No se sap encara com s’haurà de demostrar aquest coneixement lingüístic, ni quin nivell s’exigirà. Homs es va limitar a dir que el català serà “determinant” quan un immigrant vulgui aconseguir un informe d’integració per accedir a un permís per arrelament, de reagrupament familiar o per renovar la residència. “Em quedo amb la paraula determinant –va indicar–; anirem al màxim, fins on ens permeti la llei”. De fet, el plantejament no és nou, perquè la llei d’acollida, aprovada l’abril del 2010, ja fixa que el català és “la llengua d’incorporació, d’integració i mobilitat social” i que saber-la és un dels requisits que determinen la integració.

ERC es defensa

Per contrarestar aquesta percepció negativa que els autòctons tenen dels immigrats, Homs va plantejar la necessitat de posar en marxa “polítiques actives a favor de la integració i dels drets i deures, i deixar enrere el discurs bonista”. Així, va recordar que s’han posat en marxa plans per promoure la convivència a Salt i el Vendrell i que ahir se’n va aprovar un altre per als barris de l’Hospitalet de Llobregat, on viu més població estrangera.

No va trigar a reaccionar l’exsecretari per a la Immigració, Oriol Amorós, que va rebutjar l’etiqueta de “bonisme” recordant que tant la seva antecessora, Adela Ros, com ell van fer plans de ciutadania i immigració amb els pertinents programa, pressupost i calendari.

També va subratllar que el pla pilot per promoure la convivència a l’Hospitalet que ahir va anunciar Homs ja l’havia pactat l’exconsellera d’Acció Social Carme Capdevila amb la secretària d’estat d’Immigració, Anna Terrón, l’octubre del 2010. És per això que va acusar el portaveu del govern d’actuar amb “deslleialtat institucional”. A més, va explicar que es pot exigir el català als immigrants per accedir a permisos gràcies a les esmenes a la llei d’estrangeria que van pactar els quatre partits catalans a Madrid.