La Generalitat avaluarà el nivell de català dels immigrants, cosa que servirà per poder certificar el nivell d’integració dels immigrants que resideixen a Catalunya, als expedients d’arrelament, de reagrupament familiar i de renovació de residència.“Posarem clarament l’accent en el català, serà determinant”, ha afirmat el portaveu del govern català, Francesc Homs, qui ha afegit que s’actuarà fins on ho permeti la llei d’acollida.

Així ho ha anunciat després de la reunió de l’executiu català el seu portaveu, Francesc Homs, que ha remarcat que el govern d’Artur Mas es desmarcarà de les actituds “bonistes” del tripartit en immigració, posarà l’accent no només en els drets sinó també en els deures dels estrangers i exercirà les funcions en immigració que ja preveuen les lleis d’acollida i d’estrangeria.

D’acord amb aquestes lleis, ha recordat Homs, “a la Generalitat li correspon, en base també als informes dels ajuntaments, certificar l’esforç d’integració de les persones estrangeres” en els expedients d’arrelament, de reagrupament familiar i de renovació de residència

El portaveu del govern també ha assegurat que es dóna per tancada la polèmica originada després que la vicepresidenta, Joana Ortega, hagi demanat disculpes per afirmar en el seu currículum que és llicenciada en psicologia tot i que li falten dues assignatures per acabar. “Ha estat un error, es demanen disculpes i ja està”, ha declarat Homs, que ha afegit que “hi ha temes més importants al país.” Segons Homs, quan vam pensar en “un govern dels millors, també inclou la possibilitat d’equivocar-se i demanar disculpes”.

Homs també ha anunciat en la roda de premsa posterior al consell executiu que la Generalitat declararà el 23 d’abril dia de solidaritat amb el poble japonès. Preguntat sobre si el govern es replantejarà l’energia nuclear, Homs ha recordat que el govern català fa una setmana ja va anunciar la voluntat d’elaborar un pla d’energia 2011-2020, i que “en el marc d’aquest debat també plantejarem també la qüestió nuclear”. Segons Homs, cal asseure’s amb tots els interlocutors i fixar quin és el model que cal. “Ja vam dir que es contemplaria l’energia nuclear”, “el debat no cal esquivar-lo, sinó fer-li front de cara. ”

Homs ha insistit també que el projecte de llei sobre l’impost de successions anirà al Parlament en un màxim de quinze dies i que l’objectiu del govern és “suprimir l’impost ara, amb efectes de l’1 de gener del 2011”. En aquest sentit, ha criticat la posició del PSC a qui ha recordat que: “la gran batalla en el capítol dels ingressos en els pressupostos és el que Madrid no ens paga i no l’impost de successions”. Homs ha recordat que el “govern socialista” espanyol deu 1.400 milions d’euros i que el PSC s’ha de replantejar la seva posició. “El problema és el que no assumeix Madrid”. I no és un problema només econòmic, sinó de voluntat política”.

“Estem en plena negociació i no afluixen mosca”, ha dit el portaveu català, qui ha afegit que “fora bo que s’hi apuntés el PSC per mirar que el govern espanyol hi sigui. Que se sumin a l’esforç per defensar allò que ens toca”. Homs també ha afegit que l’executiu català no es mourà del 10% de retallada.
Recurs contra Aragó

La Generalitat ha acordat avui interposar un recurs contenciós administratiu contra l’ordre del govern aragonès que va declarar béns inventariats del seu patrimoni cultural 86 obres pertanyents a parròquies aragoneses de la diòcesi de Barbastre-Montsó, dipositades al Museu diocesà de Lleida.

Segons que ha informat la Generalitat, en concret el recurs s’ha presentat davant la Sala contenciós administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó contra l’Ordre de 28 de gener de 2011, del departament d’Educació, Cultura i Esport del govern d’Aragó.

El govern recorda que el director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat ja havia presentat prèviament al·legacions a la Resolució de 3 de novembre de 2010 del govern d’Aragó, per la qual s’incoava el procediment per incloure en el patrimoni cultural aragonès els béns esmentats.

Les al·legacions de la Generalitat remarcaven la improcedència d’incoar aquest procediment i reclamaven que s’arxivés l’expedient, basant-se en el fet que aquests 86 béns estan protegits per la Llei del patrimoni cultural català per als béns catalogats, règim jurídic al qual estan subjectes les obres en litigi des de l’any 1999.

El govern d’Aragó va desestimar aquestes al·legacions i va dictar l’Ordre de 28 de gener de 2011, contra la qual el govern català ha decidit interposar recurs contenciós administratiu.

El portaveu del govern, Francesc Homs, ha indicat avui respecte a aquest recurs que la Generalitat “no té voluntat de crear un conflicte institucional entre Catalunya i Aragó, però hem de fer tot el que estigui al nostre abast”.

Cal recordar que aquestes peces objecte de recurs formen part de les 113 obres d’art sacre que es disputen les diòcesis de Lleida i Barbastre-Montsó.

Des de 1995, el bisbat de Barbastre-Montsó reclama al de Lleida 113 peces d’art sacre que estan dipositades a la diòcesi lleidatana des de fa més de 100 anys 27 de les quals reconeix tenir-les en dipòsit, ja que procedeixen d’esglésies d’Osca que inicialment pertanyien a la diòcesi catalana i que actualment pertanyen a l’aragonesa.

El Vaticà ha ordenat en repetides ocasions al Bisbat de Lleida que lliuri les esmentades peces d’art a Aragó, però aquestes es troben protegides pel Govern català, que no ha donat el seu permís per disgregar la col·lecció del museu lleidatà.

El conflicte va arribar a la jurisdicció civil, que va establir que la totalitat de les obres estaven a Lleida en qualitat de dipòsit. Aquest procés encara no ha finalitzat perquè està en fase de recurs. Ara, amb el recurs de la Generalitat contra Aragó, s’obre un nou capítol en la via judicial