L’Estat no transferirà al Govern cap partida addicional de diners per fer els informes d’arrelament que estan contemplats al nou reglament d’Estrangeria, contràriament al que reclama el conseller de Benestar, Josep Lluís Cleries, que considera que l’administració central hauria de pagar per la gestió de “milers” d’expedients. La secretària d’Estat d’Immigració, Anna Terrón, manté que els informes no representen una càrrega extraordinària de feina perquè a hores d’ara ja els estan elaborant els ajuntaments. Terrón també recorda als municipis que aquests informes no poden ser vinculants perquè “no es pot donar a un ajuntament la capacitat de determinar qui pot residir a l’Estat”.

Es tracta de certificats no vinculants però sí preceptius que valoren el grau d’integració dels immigrants i que l’Estat té en compte a l’hora de donar o no residència als nouvinguts que la sol·licitin. El nou Reglament d’Estrangeria que encara no ha estat aprovat al Consell de Ministres deixa en mans de les autonomies la responsabilitat dels informes i estableix un període màxim de 15 dies per elaborar-los.

El conseller Cleries es va queixar amargament el passat dia 22 del fet que l’Estat no hagi previst cap dotació pressupostària per la gestió per part del Govern dels expedients. “Estem cansats de pagar sempre”, va afirmar després de participar a la Conferència Sectorial d’Immigració que va tenir lloc a Madrid.

Terrón nega la major i assegura que el Reglament “no està atribuint cap nova funció a cap administració” sinó que deixa a criteri de les CCAA la possibilitat d’elaborar els informes o deixar que els continuïn fent els ajuntaments. “Si la Generalitat vol recuperar els informes que feien els ajuntaments està en situació de fer-ho perquè la llei ho permet, però haurà de posar els seus recursos”, sentencia.

La secretària d’Estat d’Immigració argumenta a més que la nova distribució de competències no suposa una càrrega de feina per al Govern perquè els informes que s’han de fer es redueixen a mesura que ho fan les entrades d’immigrants a l’Estat. A més, afirma, el nou informe d’integració, “és completament subsidiari” i té un impacte “molt petit” sobre el volum de feina.

Pel que fa a les demandes dels ajuntaments de Badalona, L’Hospitalet, Salt, Vic i Tortosa que volen que els informes siguin vinculants, Terrón ha recordat que no es pot donar a un ajuntament la capacitat de determinar qui pot residir a Espanya i circular lliurement per la UE.

“No sé si als ciutadans de Tarragona els sentiria bé que els senyors de Lorca decidissin qui pot estar a la seva ciutat”, explica. En aquest marc, recorda que l’estrangeria és una competència no discutida exclusiva de l’Estat i, per tant, “és bastant raonable que sigui l’oficina d’estrangeria qui finalment determini si una persona pot residir o no” al país.

En tot cas, Terrón recorda que fins ara l’Estat mai ha donat el permís de residència a algú que tingués un informe desfavorable per part d’un ajuntament.

Terrón també ha apuntat que el Govern de la Generalitat està fent els deures en matèria d’immigració. “És una comunitat autònoma amb la què treballem bé i de moment no hi ha hagut cap canvi en relació al que passava abans, i haurem de deixar el temps prudencial raonable per veure com evoluciona això”, ha sentenciat.

Un dels efectes de la crisi a l’Estat és la reducció al mínim de les ofertes de feina per a les persones que volen traslladar-se a l’Estat. Segons Terrón, les oficines d’immigració que el Govern de la Generalitat té a Varsòvia, Bogotà i Casablanca no estan gestionant l’entrada de contingents d’immigrants perquè actualment s’estan fent “pràcticament zero contractes en origen”. En tot cas, ha afirmat, el fet que es mantinguin obertes és quelcom que li pertoca decidir al Govern, i no a l’administració de l’Estat.