ement el pitjor dels escenaris, la Unió Europea (UE) es prepara per llançar dues possibles intervencions militars a Líbia, per evacuar en vaixells de guerra els europeus atrapats i per enviar ajuda humanitària als locals si els fa falta menjar, aigua o medicines i quan les Nacions Unides ho demanin. Així ho van revelar ahir fonts diplomàtiques, mentre els ministres de l’Interior discutien la manera d’afrontar “l’èxode bíblic” de fins a un milió i mig d’immigrants. “Aquesta invasió posaria de genolls qualsevol estat”, va dir l’italià Roberto Maroni, apel·lant a la solidaritat europea (en diners, uns 100 milions d’euros) davant d’aquesta “emergència humanitària”. “No ens poden deixar sols!”, va suplicar.

El govern espanyol admet que l’onada de refugiats arribarà també a Espanya. “Itàlia és només la porta d’Europa, sabem perfectament què passarà després”, deia Alfredo Pérez Rubalcaba, preveient una quantitat “gens petita” de refugiats. El vicepresident espanyol va alertar que no permetrà que “les màfies facin l’agost amb la immigració il·legal”. Però no tots els socis estan disposats a fer pinya i Maroni i Rubalcaba es van quedar sols. Alemanya es veu lluny de l’allau i prefereix parlar de controls i de reforçar les fronteres abans que d’ajudes.

El ministre de l’Interior de Merkel, Thomas de Maizière, fins i tot va defensar que a Europa “no hi ha lloc per a tots els africans pobres que ara no trobin feina a Líbia”. I va recordar que l’any passat mentre que Itàlia només va rebre 7.000 refugiats, Alemanya en va haver d’acollir 40.000. La seva homòloga austríaca, Maria Fekter, no va voler ni sentir parlar del fet que Itàlia “redistribueixi els sol·licitants d’asil que li arribin”, i va assegurar que “un país de 60 milions d’habitants no hauria de tenir problemes” per sortir-se’n.

Brussel·les calcula que entre 5.000 i 6.000 europeus encara no han pogut escapar de Líbia (un miler són a Bengasi), però podrien ser molts més els que no estan registrats als consolats. El govern espanyol, per exemple, va noliejar ahir un avió per repatriar un centenar de persones (la meitat espanyoles i l’altra meitat europees i llatinoamericanes), tot i els impediments que posa el règim de Gaddafi.

Els Vint-i-set estan mobilitzant vaixells de guerra que els seus exèrcits tenen a la zona i podrien recórrer a la força de reacció ràpida de què disposa Brussel·les per a missions humanitàries o d’evacuació.

Actuació de l’Aliança

L’OTAN, de moment, “no té plans d’intervenir” a Líbia i el seu secretari general, Anders Fogh Rasmussen, va recordar que en qualsevol cas necessitaria “un mandat de l’ONU”. El mateix requisit reclama el Tribunal Penal Internacional per jutjar Gaddafi per crims contra la humanitat en un futur, ja que Líbia no reconeix la jurisdicció de L’Haia. El govern francès (avergonyit perquè fa quatre dies permetia a Gaddafi plantar el seu circ a l’Elisi) reclama que la UE hi enviï una missió per recollir proves i poder jutjar el règim.

Ahir el president francès, Nicolas Sarkozy, i el dels EUA, Barack Obama, feien una crida conjunta a Gaddafi perquè “aturi immediatament l’ús de la força”. L’Elisi demana, a més, una reunió urgent del Consell de Seguretat de l’ONU. Suïssa va congelar ahir “tots els béns del règim libi” per “evitar qualsevol risc de malversació de fons públics”.