En aquests temps, diuen, de desafecció política, posar els partits i els seus representants al mateix sac és el més fàcil. Però no és pas tot el mateix. Hi ha matisos, diferents formes, encertades o no, d’entendre la millora d’un barri. Però hi són. I qui en dubti, que pari atenció a les dues maneres que, en menys d’una setmana, s’han posat sobre la taula per tal de millorar la vida del ciutadà en un barri: el de la Salut de Badalona. Un barri que el líder del PP, Xavier García Albiol, va escollir per desplegar els punts clau de la seva estratègia política en els comicis municipals de fa quatre anys i també ara, per als del proper mes de maig: la immigració, la seguretat i el civisme. Dimarts passat, mentre passejava per aquest barri multicultural de la ciutat, el dirigent popular va deixar anar que, si és escollit alcalde, farà que la Guàrdia Urbana “deixi d’educar els immigrants incívics” i que es dediqui només “a fer de policia”, tot suprimint les unitats de civisme i de convivència del cos, que treballen a diferents punts del territori, com ara el mateix barri de la Salut. Quan deia tot això, a la ment d’Albiol segur que hi havia la voluntat de tallar de soca-rel –a la seva manera– la conflictivitat social que en els darrers anys ha despertat la presència del col·lectiu gitano-romanès en una de les places de la part alta del barri: la d’Antonio Machado. Allà, alguns autòctons del barri acusaven membres d’aquest col·lectiu d’apropiar-se dels bancs de la plaça i embrutar l’espai públic deixant-hi restes de menjar, per exemple.

A partir d’ara, però, aquests episodis d’incivisme haurien de tenir els dies comptats. I, a llarg termini, fins i tot s’hauria d’anar assolint una convivència real entre totes les comunitats que hi resideixen: ciutadans d’origen andalús o gallec, però ara també xinesos, pakistanesos o els mateixos romanesos. Almenys això és el que espera el govern municipal (PSC, CiU i ERC), després que s’hagin invertit 2,1 milions d’euros per millorar alguns d’aquests punts del barri a còpia d’actuacions urbanístiques. D’invertir en pedra. Primer, reformant aquesta plaça, incloent-hi una àmplia zona de jocs infantils i suprimint-hi els bancs, tot i que molts veïns els troben a faltar, tal com van fer saber als representants municipals, ahir, en l’estrena de tot plegat. I, en segon i tercer lloc, eliminant l’aparcament d’un carrer, fent-lo gairebé per a vianants i construint-hi un equipament per a les entitats del barri de gairebé 500 m². Tot plegat, per aconseguir un espai públic “de qualitat, que juga en favor d’una convivència que alguns partits volen trencar”, deia ahir l’alcalde Jordi Serra (PSC) en referència al Partit Popular. “La ciutat no es construeix a cops de porra, ni eliminant serveis que estan donant resultats”, afegia el batlle en referència a la reducció de pisos sobreocupats a la ciutat, que el govern xifra en una cinquantena –i només una desena de conflictius–, després d’haver-ne tingut uns 150. “Que vingui ara el PP i digui si això és un gueto. Això és fer ciutat de veritat, allà on més cal”, va concloure Serra.