Els barris de Rocafonda i el Palau-Escorxador de Mataró han viscut des de fa anys estigmatitzats. La immigració i la delinqüència han estat –a tall d’exemple– dos factors que durant temps han planat sobre aquestes zones de la capital del Maresme.

Per tal de comprovar el grau de convivència, fa dos anys es va engegar en aquests nuclis el programa de civisme i convivència, impulsat a través de la llei de barris. Així, durant aquest temps, personal de la Creu Roja de Mataró ha visitat més de 3.000 habitatges de la zona –dels més de 6.000 que hi figuren– amb l’objectiu de donar suport a la convivència de les comunitats de veïns per mitjà de la informació i l’orientació als veïns, i també de promoure els bons hàbits a l’espai públic. A més, en un 80% de les cases visitades, una xifra que suposa més de 2.500 famílies, s’ha pogut donar informació directa i personalitzada. Els informadors, per facilitar el contacte i l’intercanvi d’informació, han proposat una enquesta als veïns, un 60% dels quals l’han respost.

Una de les dades que revela l’estudi –i que trenca un dels tòpics d’aquests barris– és que més d’un 94% dels enquestats han manifestat que tenen una bona relació veïnal, contra el 4,28% que han assegurat que aquesta relació està deteriorada. A l’altra banda de la balança, però, un 44% dels habitants preguntats estan preocupats per la relació interpersonal amb els seus veïns; a més, un 26% es queixen de la neteja i un 13%, del soroll.

En aquest sentit, el regidor de Presidència i Participació de l’Ajuntament de Mataró, Carlos Fernández (PSC), atribueix aquest 44% al fet que “potser són veïns que senzillament no tenen relació”, i destaca de manera positiva el fet que gairebé la totalitat dels enquestats manifestin que no tenen problemes amb el seu entorn comunitari més immediat. “Sincerament, no ens esperàvem aquest percentatge tan elevat”, explica Fernández, que ressalta: “Tot i ser barris amb una gran immigració, aquesta ja ha deixat de ser un problema”. La presidenta del pla integral de Rocafonda-el Palau-Escorxador, Quitèria Guirao (ICV-EUiA), recalca que “plans com aquest ajuden a millorar la convivència”. Per la seva banda, el coordinador de la Creu Roja a Mataró, Santi de Arcos, explica que les quatre persones assignades a informar els veïns i fer-los les enquestes “han aconseguit integrar-se en el teixit del barri, i si els veïns els coneixen, és molt més fàcil poder fer un seguiment de tot el procés”.

El programa de civisme i convivència encara té dos anys més de durada, i també inclou accions com ara la mediació i les sol·licituds per rehabilitar edificis. El pla té un pressupost de 420.000 euros, pagats a mitges entre la Generalitat i l’Ajuntament.