Gabrielle Giffords és una de les principals defensores d’una reforma migratòria que ajudi a regularitzar els prop d’11 milions d’immigrants clandestins que es calcula que hi ha als EUA. La congressista demòcrata coneix de primera mà els problemes que comporta el campi qui pugui legal en llocs fronterers com ara Tucson, l’escenari de la matança de dissabte, amb una gran presència d’immigrants. Però aprovar l’altra gran reforma pendent del país (la sanitària es va aprovar al març) sembla, a hores d’ara, una missió impossible.

Després del fracàs de George W. Bush en la recerca d’una fórmula per resoldre el problema, semblava que el fet que els demòcrates controlessin la presidència i les dues cambres del Congrés havia de portar a una solució definitiva. Però no va ser així, i ara el poder legislatiu nord-americà ha passat de buscar la manera de legalitzar els sense papers a plantejar-se si els fills dels ciutadans que viuen al país de manera clandestina han de seguir tenint garantida la nacionalitat nord-americana. Robert Donnelly, expert en immigració i en relacions EUA-Mèxic del Woodrow Wilson International Center for Scholars, lamenta que el projecte de llei que pretenia legalitzar els joves qualificats que van arribar als EUA abans dels setze anys no superés la votació al Senat després d’haver-se aprovat a la Cambra de Representants. “Ara que la majoria al Senat és encara més ajustada, és molt difícil que es torni a debatre a curt termini”, constata.

Vanessa Cárdenas, especialista en immigració llatinoamericana del Center for American Progress, creu que “les possibilitats que demòcrates i republicans es posin d’acord són molt petites”, però “no és impossible”. “Els dos partits necessiten tenir el vot llatinoamericà el 2012 [en les eleccions presidencials], i això pot ser un gran incentiu per actuar i promulgar una reforma”, raona Cárdenas.

La població hispana és la principal minoria dels EUA (prop d’un 16%), i la que creix més. Es tracta, doncs, d’un segment de població cobejat pels polítics. Conscients del seu pes electoral i del seu paper clau en l’economia, els llatinoamericans han organitzat en els darrers anys vagues i manifestacions massives al carrer per reclamar la legalització dels sense papers, però les seves demandes han topat contra una creixent hostilitat envers la immigració, agreujada ara amb la crisi.

“Segurament, pròximament la Cambra de Representants aprovarà lleis antiimmigració encara que no tinguin cap possibilitat de superar la votació del Senat”, vaticina Andrew Selee, director del Mexico Institute del Woodrow Wilson International Center for Scholars. “Tot això portarà un clima més difícil per als immigrants”, hi afegeix.

I, mentrestant, els immigrants en situació irregular continuen treballant a preu de saldo i sota unes condicions precàries de rentaplats o en la neteja per a uns empresaris que fan els ulls grossos. “Se’ls ha de legalitzar –apunta Cárdenas–; són imprescindibles per al creixement econòmic del nostre país”. El problema és que la societat nord-americana no està disposada a acceptar com si res onze milions de persones que han entrat de manera il·legal al país. “Que se’n comprovi els antecedents, que paguin una multa, que demostrin que tenen bon caràcter i que aprenguin anglès”, proposa Cárdenas. Si la reforma migratòria no s’aborda ara, “la propera oportunitat no arribarà fins després de les eleccions del 2012, però dependrà de la correlació de forces del Congrés i la presidència”, alerta Seele. Un altre ajornament, l’enèsim, de la solució del problema.