Rebutjo qui creu que pot decidir on han de viure els altres. Rebutjo qui creu que en Jordi té més dret a l’educació que en Wilson. Rebutjo qui creu que la Maria pot resar a l’església però que l’Ahmed no pot fer-ho en una mesquita. Rebutjo qui no defensa el dret a l’atenció mèdica digna per a tothom, vingui d’on vingui. No m’agraden els qui han oblidat la pròpia història. M’agraden menys els qui em diuen bon dia al mercat i miren amb recel la Fàtima. Aparto els qui no volen que l’Aisha porti vel però ni es plantegen que sor Pilar porta el cap tapat. No accepto els qui associen immigració amb delinqüència però no recorden que tots els grans corruptes d’aquest estat són paisans. Vull ben lluny els qui es recreen en el masclisme d’altres i van a adorar el papa o bé bategen els seus fills. No em fan gens de gràcia els qui després de trenta anys afirmen que no entenen el català però exigeixen integració. Em fan enfadar molt els qui diuen sudaca al Martín i adoren el Messi. Vull fora de la meva vista els qui no han volgut fer mai d’escombriaires com en Tarek i després de deu anys ara l’acusen de tenir més oportunitats que ells. I podria continuar, però em fa por que m’acuseu de mala persona. No tinc remordiments de voler educar amb tot aquest racisme els meus fills.

Barcelona