L’anuari de la Societat Catalana de Sociologia recorda que l’època ascendent dels anys vuitanta, noranta i principi del segle XXI va fer possible assumir sense gaires dificultats una onada de canvis socials, com ara l’arribada dels immigrants. Va ser una època de bonança en què la societat es reconeixia en les propostes progressistes. Per contra, “una societat que ha de limitar el seu consum i que s’empobreix pot ser una societat molt més dura, conservadora i gasiva […]. I aquests signes comencen a manifestar-se entre nosaltres”. Subirats recorda que “quan les situacions empitjoren, les posicions es tornen defensives, la desconfiança s’imposa i es tradueix sovint en rebuig.

Malgrat l’impacte de la crisi, la societat catalana conserva encara prou elements que permeten mantenir la cohesió social. “Però també té algunes esquerdes que ja comencen a manifestar-se”. Amb aquest missatge, la sociòloga Marina Subirats va alertar ahir del risc de fragmentació que viu el país, en un moment en què la preocupació, la incertesa i la por han començat a instal·lar-se entre els sectors de la població que ja viuen en primera persona els efectes de la crisi. Subirats va presentar ahir a l’Institut d’Estudis Catalans l’anuari Societat catalana 2010, editat per la Societat Catalana de Sociologia. El treball, que ha coordinat Subirats, conclou que la societat catalana és avui més vulnerable: augmenta la distància entre pobres i rics, la relativa tolerància social de fa uns anys s’afebleix, mentre que la lluita per uns recursos públics cada cop més escassos s’intensifica entre els sectors socials més tocats per la crisi: immigrants i classe treballadora autòctona.

Els resultats de les darreres eleccions reflecteixen a la perfecció el que està succeint en la societat catalana, segons Subirats. L’entrada de noves forces al Parlament “demostra aquesta fragmentació”. Si durant molts anys dos grans partits havien dominat l’escena política, ara pugen altres opcions que, a més, corresponen a posicions situades cap als extrems. “Això vol dir que ja hi ha molta gent que comença a anar per carreteres secundàries”, afirma Subirats.

El camí de la polarització social, amb sectors socials que s’empobreixen cada cop més, ja ha començat, “tot i que encara no tenim una conflictivitat elevada”, afirma Subirats. Immigrants a l’atur que viuen el final del seu somni de progrés o centenars de joves sense feina i sense perspectives de tenir-ne a mitjà termini són la llavor d’una fragmentació social que es podria pagar molt cara en el futur, amb l’aparició de noves bosses de marginació “que costaria anys de redreçar”, argumenta la sociòloga.

Per evitar que el que ara és un risc es converteixi en realitat caldria, segons Subirats, revisar els aspectes positius en què s’ha basat la convivència en els darrers anys i també descobrir on són les febleses. “Cal aplicar medicina preventiva”, afirma Subirats, és a dir, polítiques públiques amb l’objectiu de reequilibrar les desigualtats entre pobres i rics. Si això no s’atura, “els conflictes estan servits i el cost serà molt alt per a tothom, també per als rics”.