Deixar de banda un percentatge de la població de les mesures de prevenció i de tractament, afecta la salut de tota la societat. Aquest argument de garantia de les mesures de salut pública s’omet quan el PP català afirma que s’ha de restringir l’accés a la sanitat de les persones immigrants en situació irregular, amb la intenció de tallar “l’abús de la sanitat pública” [sic].

Les polítiques de salut a Europa i a l’Estat espanyol no han de ser sotmeses a les polítiques en matèria d’immigració, ja que perden la seva efectivitat des del punt de vista sanitari, són injustes i vulneren els drets de la població immigrant i, per descomptat, no són pas més econòmiques. Aquesta segregació resulta mèdicament irresponsable i èticament i moralment injusta, a més de ser contrària a la deontologia mèdica.

Els exemples de la campanya electoral catalana o de França, on s’ha eliminat l’assistència mèdica gratuïta a la població immigrant sense permís de residència, són la punta de llança d’una tendència que, malauradament, ja s’ha instal·lat dins el debat polític.