La despesa farmacèutica dels immigrants a les comarques del pla de Lleida és quatre vegades inferior a la dels ciutadans autòctons. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi elaborat per un grup de professors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL), i que afina els resultats afirmant que els estrangers procedents dels països de l’Europa de l’est són el col·lectiu immigrant que menys gasta. En canvi, els veïns de l’àmbit rural són els que més medicaments consumeixen.

La recerca, dirigida per la professora Montserrat Rué, està basada en una població de prop de 200.000 persones amb targeta sanitària i d’entre 15 i 64 anys de les sis comarques de la plana, és a dir, el Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Urgell.

Els nouvinguts gasten una mitjana de 22 euros anuals i la despesa entre els autòctons, tant de l’àmbit urbà com del rural, supera els 44 euros, és a dir, el doble. No obstant això, aquesta diferència és de fins a quatre vegades en funció del lloc de residència i sexe, és a dir, entre homes immigrants de l’entorn urbà (15 euros) i les dones autòctones del món rural (57 euros).

L’estudi de la UdL, en el qual han col·laborat l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, l’ICS i el Servei Català de la Salut, també destaca que la població d’origen lleidatà pren més psicofàrmacs, antihipertensius i medicaments per a l’osteoporosi i el colesterol. Els immigrants gasten més analgèsics i antiinflamatoris.

Fonts de la Universitat de Lleida van explicar que la raó d’aquesta àmplia diferència de consum farmacològic es deu al fet que els veïns d’origen estranger són més joves i, per tant, més sans que la població local. Un altre factor és l’econòmic, ja que els metges prefereixen receptar fàrmacs més barats als nouvinguts per facilitar que compleixin el tractament. Tot i això, l’estudi planteja la necessitat d’aprofundir en les causes que generen aquestes diferències de consum farmacològic.