Com s’explica, ara, l’allau de recursos contra els reglaments d’ús del català arreu del país?

Els grups municipals van debatre el de Barcelona quan es va crear i no es van admetre les esmenes del PP. Es va aprovar però el PP va presentar un recurs i fa uns dies va sortir la sentència del TSJC. No és un tema electoral d’ara del PP però la sentència surt ara. A Barcelona hi ha un procés i no té res a veure amb el que passa a Girona o a Lleida.

Aleshores, com s’explica?

A Girona no hi ha aquest procés. El reglament a Girona és del 1996. Aquí no és un conflicte perquè si demanes per escrit que et contestin en castellà ho fan encara que el reglament no ho digui. La situació no és comparable. Allà on hi ha un conflicte de manca de respecte s’ha d’intervenir. Si no hi és, no. A Barcelona, jo faria el mateix. A Girona no hi ha hagut motius per plantejar el problema. Jo crec que a Catalunya no hi ha un tema de convivència si no es pretén la preeminència d’una llengua sobre l’altra. On hi ha respecte i es pugui utilitzar la que es vulgui no passa res. Escolto les dues llengües, a Girona. La meva és el català però el castellà també és meu i no vull que me’l prenguin. Evidentment, posats a defensar, de pensar que el català és la minoritària, per tant és la més feble i, per tant, la que requereix més ajut. Però una cosa és ajudar el català a la seva difusió i l’altra imposar que està per sobre en el bilingüisme que jo defenso.

Si mires les etiquetes comercials, l’únic bilingüisme que hi ha és portuguès i castellà.

Això és el mercat econòmic. Ningú no t’impedeix retolar en català, però si no ho vols fer et posen una multa. Si estimo la llengua, la incentivo, però no poso multes.

Es compleix? A Barcelona són molts els rètols en castellà.

I per això posen multes. La manera de matar una llengua és prohibir-la o imposar-la.

Imposar el castellà com es va fer aquí no la mata?

De quin any parleu?

Fins al 1975.

Jo sóc al segle XXI. S’ha de fomentar el català però no estic d’acord amb la via de les sancions, això ens enfronta a la gent que defensa el bilingüisme.

Això us perjudica.

No m’ho plantejo en aquests termes. És una convicció, no és una finalitat electoralista.

Aquell votant moderat de CiU que voleu captar no ho veu així.

Parleu d’una estratègia electoralista. Hi ha principis que defensem per convicció. Quan defenso el dret d’utilitzar les dues llengües no em plantejo si fent això aconseguiré un vot més o menys. Vull que s’entengui per què ho faig. Hi ha una percepció equivocada i tendenciosa per fer creure que l’actitud de defensa del bilingüisme és una actitud d’anar contra el català.

Costa d’entendre que podeu pensar que tindreu un vot massiu a Catalunya amb aquesta política tan a la contra?

Tampoc m’ho plantejo, si perjudica el PP o no. El que em preocupa és si perjudica o afavoreix Catalunya. Hi ha tertulians que parlen de Catalunya des de la resta d’Espanya que confonen alguns pensaments amb tot Catalunya com si tots fóssim iguals. Si vostè vol criticar un senyor que defensa la separació de Catalunya i Espanya, faci-ho, però no digui que els catalans som separatistes. Això és contrari a acceptar que Catalunya és plural i diversa. És un greu error pensar que només es pot defensar Catalunya des de l’independentisme i vull que se’m permeti que penso que la millor manera de defensar Catalunya és defensant llaços amb Espanya.

Aquest discurs que ens féu ara, l’heu tret en les executives del PP, a Madrid?

Jo formo part de la junta directiva nacional i aquest és el meu discurs allà i és absolutament compartit per la direcció.

Creieu que el debat ha d’anar per aquí?

El debat ha d’anar cap a la preocupació diària dels ciutadans.

Ens podeu donar ítems?

La recuperació econòmica i l’ocupació. L’educació de qualitat i la llibertat d’elecció dels pares pel que fa al centre i pel que fa a la llengua. El català ha de continuar sent llengua vehicular. El castellà? També. L’anglès? També. Per què no fer un terç de les classes en cada llengua. Jo vull que el meu fill parli català, castellà i anglès, i això és estimar Catalunya.

Un terç per a cada llengua faria que triar una escola per la llengua perdés sentit.

Avui té molt de sentit perquè això no és possible. El president Montilla pot escollir perquè paga. Jo no tinc tants calés. Però a l’escola pública no és així.

Tornem als ítems.

La seguretat. És una de les coses que et fa sentir lliure i hi ha un problema de disseny de la seguretat pública catalana. S’han d’incrementar els efectius de Mossos o de Policia Municipal i fer que s’acabi el desgavell de coordinació entre tots dos cossos. Un altre és la immigració. És el fenomen més important del segle XXI. Aquella en què entren per viure millor, legalment, amb permís de residència, amb drets i deures i que cotitzen és fantàstica.

Però…

N’hi ha una altra, la irregular –les persones no són il·legals–, els que han passat sense els papers. La cara lletja, que no tenen permís de residència i que, a banda, no accepten tradicions, valors i costums i que no compleixen la llei. Aquests, aquí, no hi han de fer res. Què hi fan? Generar problemes i negar-ho és negar l’evidència. Només poden viure de l’economia submergida, de la delinqüència o del mercat negre.

Què opineu del que ha fet Sarkozy a França?

Fa un plantejament correcte. Lluita contra les màfies i l’explotació de persones i contra tradicions poc respectuoses.

Aposteu per retornar-los?

La immigració irregular només porta problemes i conflictes socials i la percepció que “ens estan prenent el que és nostre”. No afrontar això provoca xenofòbia perquè es tolera una situació que provoca conflicte social. Els irregulars no hi haurien de ser i s’ha de facilitar el seu retorn als llocs d’origen. Si no ho fem així es crea la percepció a l’origen que el lloc en què es pot viure més fàcilment és Espanya, i un cop aquí, empadronat, ja tens targeta sanitària.

La gent veu que el PP ha projectat una associació entre delinqüència i immigració.

Ho nego. Aquest és l’interès d’alguns sectors. Jo faig el mateix discurs en immigració que fa quatre anys. Molesta que siguem coherents.

Hauríem de tancar portes ara que no hi ha feina?

Fa molt que defenso la contractació a l’origen. Jo m’hi vaig dedicar professionalment. Si véns a treballar i a viure has de venir amb un contracte d’origen. Si véns de turista i et quedes, incompleixes la llei. Els que són aquí no han vingut amb pastera. Les pasteres són un drama humà però la majoria dels immigrants han passat la frontera. Quan hi havia feina aconseguien el contracte aquí. Però, i quan no hi ha feina? I als que són aquí, quan se’ls acaba el subsidi, què?

Més qüestions.

Millorar les relacions amb Espanya. El govern l’ha volgut separar i la “desafecció” política de què parla Montilla l’ha creat ell.

Discrepem: no recordeu el 3 de març del 1996. Els crits de “Pujol, enano, habla en castellano”.

Sí, uns senyors ho cridaven. Sóc partidari de corregir-ho.

Doncs el 1996 es van fabricar molts independentistes.

Doncs a partit del 1996 es va viure la millor època de la democràcia per a Catalunya amb creixement i ocupació. A Catalunya li ha anat bé quan el PP ha governat a Espanya.

El millor per a vosaltres és un govern de CiU sense majoria?

El millor seria un govern del PP català. N’estic convençut, no és una frase feta.

No hi ha l’escenari.

Un govern de CiU, tot sols? No. Això és anar del foc a les brases. Quedaríem rostits igualment. Passaríem d’un govern del desgavell i del Dragon Khan a un altre, però no hi hauria el canvi de les prioritats i polítiques que nosaltres defensem.

Ara CiU no ha dit davant de notari que no pactaria amb el PP.

No han comès l’error, però no em consta que hagin anat a rectificar l’acta notarial, que encara deu ser vigent.

Quina és la vostra prioritat a Girona?

L’economia, però les infraestructures de transport, comunicacions i tecnologies van lligades a la competitivitat. No pot ser que la MAT no estigui acabada o que la N-II estigui com està. Girona està ofegada per culpa de l’endarreriment injustificat de les infraestructures. Després ve el turisme i els serveis, als quals s’ha tret importància.

L’any passat fugíeu de centrar-vos en el sol i la platja.

Ara sí se n’ha volgut fugir. El turisme cultural és bo per estirar la temporada però no es pot donar l’esquena al turisme de sol i platja perquè hi ha països que ens estan fent la competència. Tampoc no es pot donar l’esquena als municipis turístics. L’última perla del govern és la transferència de la gestió dels pisos turístics als Ajuntaments sense dotar-los de finançament.
Com s’ha d’ajudar els ajuntaments?
Molts ajuntaments són petits i tenen problemes. Però l’administració està engreixada i se’n podria reduir un terç.
Fa uns dies parlàveu de nuclears. Sou molt atrevits.
I tant. És agosarat. Estem suportant un cost amb un diferencial molt gran amb la resta de països de l’entorn i ens fa menys competitius. Estic en contra de donar l’esquena del tot a l’energia nuclear. Però també hi ha d’haver energies renovables.
Evitaríeu que tot tornés a dependre del totxo?
Seria un error pensar que no s’ha d’incentivar aquest sector, però s’hauria d’equilibrar amb rigor l’oferta i la demanda real.