Les dades del padró de juliol confirmen el canvi de cicle migratori que els experts auguraven i que ja es va fer evident en les xifres del gener passat. Tot i que l’empadronament d’estrangers cau per primera vegada en 12 anys, la reducció és molt moderada i, en el còmput global de l’últim any, no arriba a l’1%. Segons les dades de la secretaria per a la Immigració, els registres municipals de Catalunya tenien inscrits 9.983 immigrants menys que un any abans, al juliol del 2009; és a dir, una davallada del 0,8%.

L’impacte de la crisi és la principal causa d’un descens que afecta totes les demarcacions, a excepció de les Terres de Ponent. Així s’explica, segons el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, que el perfil d’estranger que va a la baixa sigui el d’un home d’entre 15 i 29 anys, mentre que la inscripció al padró de dones estrangeres va continuar creixent, encara que molt lleugerament. “Els sectors econòmics en què estan ocupades les dones resisteixen la crisi econòmica en millors condicions”, va dir Amorós.

Tal com apuntaven les dades del gener, les nacionalitats que van registrar un descens més acusat van ser les d’origen sud-americà: l’Equador, Bolívia, l’Argentina, el Brasil i Colòmbia, per aquest ordre. Una raó que ho explica són els processos de nacionalització, que el 2008 es van doblar respecte al 2004.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, 24 municipis perden població estrangera i 17 en guanyen. Per demarcacions, la de les Terres de Ponent és l’única que guanya immigrants (amb un augment de l’1,2%). Amb tot, el pes dels estrangers en el conjunt de la població encara està per sota de comarques com les gironines o les Terres de l’Ebre. El territori amb menys percentatge d’immigrants és la Catalunya central.

La marroquina és la nacionalitat estrangera més destacada a gran part de les comarques, excepte a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Alt Pirineu i l’Aran, on ho és la romanesa.