El jutjat penal 2 de Tarragona ha condemnat a un any de presó l’imam de Cunit, Mohamed Benbrahim, per un delicte de coaccions greus contra Fàtima Ghailan, la mediadora cultural de l’Ajuntament que a final del 2008 va presentar una denúncia contra Benbrahim, a qui acusava d’assetjar-la perquè deixés la feina. Pel mateix delicte, la sentència castiga a nou mesos de presó el president de l’Associació Islàmica del municipi, Abderraman el Osri, i obliga la filla del líder espiritual, Hafssa Benbrahim, a pagar una multa de 730 euros. Per contra, ha quedat absolta l’esposa de l’imam, Zohra Aalalouch, que com la seva filla s’enfrontava a una pena de dos anys de presó per coaccions. El jutge, a més, prohibeix als tres condemnats acostar-se a la víctima i comunicar-se amb ella durant un termini de dos anys, i els obliga a indemnitzar-la de manera conjunta amb 1.500 euros pels danys morals que li han causat.

Segons es considera provat, un dels desencadenants de la disputa entre les dues parts es remunta al 15 de novembre del 2008, quan un grup de dones de la localitat, de nacionalitat marroquina, van promoure una campanya de recollida de firmes entre la comunitat islàmica per protestar per la manera com Ghailan els atenia al consistori. En la seva reclamació, denunciaven que la mediadora “no tenia una titulació suficient per ocupar el càrrec”, que “no donava informació” i que era “irrespectuosa”.

Aquest escrit de queixa va ser redactat per la filla de l’imam. Tot i que en la sentència el jutge afirma que aquesta acció “s’emmarca en l’exercici d’un dret fonamental”, considera que la presentació d’aquest document a l’Ajuntament per part dels processats “constitueix un pretext aparentment legal”. En aquest sentit, li crida l’atenció que l’escrit estigui datat el 27 de novembre del 2008, “el dia en què, casualment, tenien una reunió amb l’alcaldessa” per parlar d’una baralla que s’havia originat entre Ghailan i Benbrahim. La disputa va tenir lloc cinc dies abans, quan l’imam va abordar al carrer la mediadora i la va advertir que no duraria a Cunit “ni un dia més” i que faria la vida impossible a ella i a la seva família. D’acord amb la sentència, “aquesta circumstància acredita que la recollida de firmes no va començar per un malestar generalitzat contra Ghailan, sinó que els processats van anar recollint firmes en fulls en blanc i, posteriorment als fets del dia 22, van decidir lliurar-los al consistori com si es tractés d’una reclamació ciutadana” per fer veure que la crispació era extensible a tota la comunitat islàmica. El magistrat, per tant, conclou que els acusats van actuar “il·lícitament amb un pla premeditat de coaccionar la mediadora perquè abandonés el seu lloc de treball i la localitat, utilitzant l’escrit de queixa i l’exercici d’un dret cívic de manera abusiva”.

La fiscalia i l’acusació particular demanaven cinc anys de presó per a l’imam per coaccions, calúmnies i amenaces, quatre per al president de l’Associació Islàmica per coaccions i calúmnies, i dos per a la filla i la dona de l’imam per coaccions. A més, exigien una indemnització de 2.000 euros per a Ghailan per danys morals i la prohibició que s’hi acostin a menys de 500 metres.