Famosos de Badalona clamen contra la manipulació del PP

Diferents personatges rellevants de Badalona, units per denunciar l'ús partidista de la immigració que fan els populars en aquesta ciutat Durant l'acte es va llegir el manifest ‘Ens agrada Badalona'

Avui, badalona - Sara Muñoz, 29-10-2010

Badalona va viure ahir una altra mostra de rebuig de l’ús partidista de la immigració que fa el PP en aquesta ciutat. En aquesta ocasió, els protagonistes van ser un grup de famosos badalonins amb prou projecció exterior per contrarestar la imatge de ciutat conflictiva que els populars no es cansen de difondre. El teatre del Círcol Catòlic, al centre de la ciutat, es va omplir de missatges a favor de la convivència que destil·laven un patriotisme badaloní al qual només es recorre en ocasions especials. I la d’ahir ho era, en vista del cartell anunciat prèviament. Sobre l’escenari, fent front comú contra el PP i sobretot contra el seu líder a Badalona, Xavier Garcia Albiol, hi havia els periodistes Toni Soler, Pilar Rahola, Lídia Heredia i Ester Vera; l’actor Lluís Marco, i l’escriptor Julià de Jòdar. Uns instants més tard, a la foto de família, s’hi van sumar els també periodistes Jordi Duran i Quim Olivares; el jugador de bàsquet Carles Marco; la directora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet, i el catedràtic de nutrició i bromatologia Abel Mariné.

Tant aquest grup de famosos com el nombrós públic que omplia la sala (de sectors molt heterogenis) comparteixen el sentiment que dóna títol al manifest Ens agrada Badalona, llegit ahir per la periodista Lídia Heredia a l’inici i al final de l’acte. Aquest text, que abans que arrenqués l’acte d’ahir havia rebut unes dues centes adhesions, és l’altra iniciativa que donava sentit a la trobada. Després de la seva lectura, molt aplaudida pels presents, van prendre la paraula alguns dels protagonistes de la vetllada. L’acte d’ahir, en paraules de Toni Soler, guardava la voluntat de retre homenatge a tota la gent que treballa a favor de la convivència a Badalona. Julià de Jòdar va ser molt crític amb les institucions, que va instar a preguntar-se “per què hi ha un munt de gent que se sent deixada de la mà de Déu”. “Cap partit representa la gent pobra de debò, la gent exclosa, i això és un problema”, va manifestar l’escriptor badaloní.

Lluís Marco i Ester Vera es van declarar “cansats de la manipulació i de la demagògia”, mentre que Pilar Rahola va fer al·lusió als que “difamen el nom de la ciutat i per poder esgarrapar quatre vots són capaços d’enfrontar els uns amb als altres”. Tothom, públic i oradors, tenia al cap el nom de Xavier Garcia Albiol, però precisament aquest nom, tot i les contínues referències, va ser el gran absent de la nit. Ningú no el va citar obertament, com si això contribuís a desterrar-lo de Badalona.

L’acte, com es podia esperar, va acabar amb un “visca Badalona!” entonat per l’escriptora Sílvia Soler, una de les promotores de l’acte juntament amb Iu Forn, Jaume Oliveras i Pere Ruzafa. Després era el torn dels comentaris fets entre bastidors. Va ser aleshores quan es van alçar algunes veus, provinents sobretot de la perifèria, que celebraven la iniciativa d’ahir però que trobaven a faltar una aposta per un escenari en un dels barris on el conflicte de la immigració és més latent. També hi havia qui no va passar per alt que els grans absents de la nit van ser els representants de les entitats de Llefià i la Salut, on el PP ha clavat les urpes. En general, però, tothom destacava l’encert de la iniciativa.

La invitació d’Albiol

L’acte d’ahir no ha estat passat per alt pel president del PP a Badalona, Xavier Garcia Albiol, que a través d’un comunicat va respondre als que han signat el manifest i l’acusen de viure fora de Badalona: “Estic disposat a convidar-los a casa meva per la castanyada. Això sí, els que viuen a Madrid hauran d’agafar un vol per arribar a Badalona; els que viuen al Maresme podran venir en tren; els que resideixen a Barcelona, en metro o en cotxe, i els que viuen a Badalona potser podran arribar caminant”.

Això no obstant, Garcia Albiol assegura que respecta l’opinió dels signants encara que no la comparteixi i matisa que si ha d’escollir “entre l’aplaudiment dels anomenats notables” o “afrontar els problemes que avui dia pateixen milers de veïns”, es posa “del cantó d’aquests últims, dels veïns que no tenen veu, dels que conviuen amb les realitats”.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)