Renovar un permís de residència per a un directiu extracomunitari instal·lat des de fa temps a Catalunya no sempre és un pur tràmit administratiu. Aquest procediment, que gestiona l’administració estatal, pot convertir-se de fet en un veritable maldecap i allargar-se més de sis mesos, tot i que en teoria es tracta només de confirmar que es mantenen les condicions que van generar el permís inicial.

A les oficines de Deloitte a Barcelona recorden el cas d’un directiu nord-americà que va trigar un any a obtenir la renovació. “Ell ja havia marxat del país, però va tornar expressament per poder tenir entre les mans el preuat paper, que tant de temps havia estat esperant”, explica Dídac Ripollés, senior manager de l’àrea laboral de Deloitte. Afortunadament, aquest és un cas aïllat que no representa la majoria dels expedients que tramiten en aquest despatx, però pot servir per exemplificar la desesperació que sovint senten directius i multinacionals davant la feixuga administració.

Tot i que el procediment és el mateix per a tots els directius extracomunitaris, el col·lectiu de japonesos és un dels que més neguit pateixen amb aquesta situació i el que ha elevat més queixes a l’administració. I no només a l’estatal, sinó també a la Generalitat, que va assumir el passat 2009 la competència en la concessió d’autoritzacions inicials de treball. En part és una qüestió cultural. “Les empreses japoneses són molt legalistes i no conceben la idea d’estar en una situació irregular, això els genera més pudor, mentre que per a altres nacionalitats no resulta tan greu”, explica Ripollès. Però a més la colònia empresarial nipona és més que destacada sobretot en determinats sectors industrials, la qual cosa els permet agrupar-se i fer força en les seves reclamacions. De fet, l’associació d’empresaris japonesos a Catalunya, Suiyokai Barcelona, actua en part com a grup de pressió i cada any organitza una enquesta entre els seus associats en la qual “els problemes de lentitud burocràtica i el tema de les autoritzacions de treball són recurrents”, destaca Takasaburo Nagataki, gerent del Japan Desk de Deloitte.

GESTIONS CONSULARS.
També des del Consolat General del Japó a Barcelona s’ha seguit aquest problema. El passat 9 de juliol un representant del consolat va participar en una reunió amb responsables del Departament de Treball per tal d’agilitzar els tràmits que controla la Generalitat després que s’haguessin detectat problemes des del trasllat de competències, fet que, d’altra banda, el consolat considera com a “comprensible”.

De fet, en general el canvi de titularitat en la tramitació de les autoritzacions inicials de treball, i, un cop superat el període de transició, ha estat positiu, però, com destaca Ripollès, “passar d’un procés que triga moltíssim a un que triga molt tampoc és cap consol per a les empreses”. Des del Departament de Treball s’argumenta que tots els expedients gestionats durant aquest exercici s’han resolt dins el termini de tres mesos que marca la normativa, però el problema, denuncien des d’una de les empreses afectades, és que des de la publicació de la resolució fins a la comunicació oficial per carta —que és el paper que necessiten les empreses per continuar els tràmits al Japó— va passar més d’un mes.

Ara el focus d’interès del consolat del Japó es centra sobretot en els processos de renovació, on darrerament s’ha incrementat el nombre de queixes des de les empreses japoneses. “Al Japó aquests processos no passen de tres mesos, però aquí superen els sis mesos i poden arribar a l’any”, explica el cònsol Norio Sudo. I això, és clar, té importants repercussions en la gestió d’aquestes empreses, ja que “normalment en aquestes companyies hi ha un o dos responsables japonesos i aquests retards en les tramitacions generen moltes dificultats”, afegeix el cònsol.

CUIDAR LES INVERSIONS.
Eri Nemoto, directora de desenvolupament de Baker & Mckenzie que va actuar com a assessora per al govern de Jordi Pujol en l’atracció d’empreses japoneses a Catalunya destaca també que “el tràmit té molts moments que exigeixen la presència personal d’aquests directius i no tots digereixen bé fer cues llargues, partint de la base que la inversió que fa la seva empresa és beneficiosa per a l’economia del país”. Nemoto explica que històricament les multinacionals presents a l’Estat han fet propostes per assumir les despeses d’una finestreta de tràmits preferents, “tot i que aquesta és una proposta delicada”.

Norio Sudo confia a poder realitzar una nova reunió amb la Subdelegació del Govern i amb la Generalitat abans de les eleccions catalanes per tractar de nou aquest tema, però de moment no hi ha data confirmada. “Som conscients de la bona disposició de les dues administracions per solucionar els problemes existents i sempre ens han rebut bé”, explica. Al final, es tracta de no posar traves a unes multinacionals que han fet importants inversions al país i que en qualsevol moment podrien optar per reforçar altres filials. “Les empreses japoneses no anticipen amb tant de temps la decisió de portar un expatriat aquí, per això els agradaria poder tenir els papers en un mes i no esperar tant com ara”, diu Nagataki.
Col·lapse pel ‘boom’ d’immigració

Més que a una qüestió de deixadesa, els experts apunten al col·lapse de l’administració l’origen de la lentitud en aquests processos. “La tramitació dels permisos de residència i treball és millorable, i de fet sempre ho ha estat, però la situació es va complicar molt després del boom migratori a l’Estat espanyol al final dels anys vuitanta, quan en pocs anys es va multiplicar per cinquanta el nombre d’immigrants”, explica Eri Nemoto. En aquest mateix sentit, Takasaburo Nagataki opina que el problema és que la llei d’estrangeria controla tothom per igual. “És bàsicament una llei d’immigració”, diu. I és clar, la necessitat de controlar l’entrada massiva d’immigrants fa molt difícil agilitzar els processos, per més que es tracti de directius de grans multinacionals.

La llei no preveu, com pot semblar normal d’altra banda, cap tracte especial per a ningú. Sí que és veritat que en el procediment per aconseguir un permís inicial de treball cal validar amb l’Inem que el lloc de feina que s’ocuparà no correspon a una professió on hi hagi atur local, i aquest és un punt més fàcilment demostrable per a un directiu. Amb tot, però, el nombre de papers que cal presentar és elevat i alguns procediments han canviat. Això genera més incerteses entre les empreses.