Alarma social a Alemanya. Un estudi fet públic ahir a Berlín per la Fundació Friedrich-Ebert, entitat propera al Partit Socialdemòcrata alemany (SPD), va denunciar amb noves dades que la xenofòbia i la islamofòbia ha pujat notablement al país. El treball d’investigació, dedicat a un camp que ara mateix és mediàticament molt virulent a Alemanya, va ocupar ahir l’interès dels principals mitjans.

Des de fa mesos els debats sobre la immigració i els problemes d’integració marquen el discurs públic d’Alemanya. El factor desencadenant va ser el llibre Alemanya se suprimeix i les declaracions del seu autor, l’exbanquer del Bundesbank Thilo Sarrazin, al voltant del gen jueu i els musulmans d’escassa adaptació. Sarrazin ha passat per tots els programes televisius i l’han entrevistat tots els mitjans importants. La repercussió de les seves tesis i l’ímpetu de la controvèrsia generada han deixat perplexa l’opinió pública, fins al punt que la premsa es pregunta com s’ha arribat a aquest extrem i si s’ha estès la xenofòbia i l’extrema dreta en el país que el president alemany, Christian Wulff, va qualificar de “República multicolor”.

La Fundació Friedrich-Ebert indica que, en part, sí. Segons l’estudi presentat ahir, una quarta part de la població s’identifica amb posicions xenòfobes. Això representa un augment notable. El 2008 era una cinquena part dels ciutadans la que confessava aquest extrem. Actualment, més del 30% de la població està d’acord que “els estrangers vénen per treure profit de l’estat social”. La mateixa quantitat de persones pensen que “si hi ha mancança de llocs de treball s’hauria d’enviar els estrangers a la seva pàtria” i que Alemanya “s’estrangeritza de manera perillosa”.

Radicalització a l’est

Totes aquestes dades sonen realment com una campanya de l’NPD, l’ultradretà Partit Nacionaldemòcrata d’Alemanya. Amb tot, la xenofòbia davant l’islam sembla que és especialment accentuada. Segons l’estudi de la Fundació Friedrich-Ebert, amb l’enunciat “els musulmans haurien de tenir restringida la pràctica de la seva religió a Alemanya” hi estaria d’acord el 58,4% de la població, i a Alemanya de l’Est pujaria fins al 75,7%.

En l’enquesta s’obre un altre abisme. Un de cada deu alemanys enyora un führer, un dictador que governi amb mà dura. Seixanta-cinc anys després de l’enfonsament del nazisme i 21 anys després de la fi de la RDA, un de cada deu alemanys veu la dictadura com la millor forma d’estat. L’estudi, fet a 2.400 persones, demostra que “l’extremisme de dretes no és marginal en la societat alemanya”, denuncia Nora Langenbacher, de la Fundació Friedrich-Ebert.