El saldo migratori de Catalunya serà negatiu en els pròxims 10 anys, és a dir, d’ara al 2020 el nombre de persones que marxaran de Catalunya cap a l’estranger serà superior al nombre de persones que arribaran al nostre país procedents de l’estranger. Aquesta és la principal dada referida a Catalunya de l’estudi Projecció de la població d’Espanya a curt termini (2010-2020) donada a conèixer ahir per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). En conjunt, el saldo migratori de Catalunya en aquesta dècada suposarà una reducció neta de 72.909 persones de nacionalitat estrangera (és a dir, 7.290 persones menys cada any).

La projecció de l’INE preveu també per a Catalunya un resultat negatiu constant en el saldo migratori interautonòmic, és a dir, d’aquí al 2020 hi haurà més persones de Catalunya que marxaran a viure a altres punts de l’Estat espanyol que a la inversa. En aquest cas, la previsió és que Catalunya perdi en 10 anys un total de 17.395 persones.

Per contra, Catalunya guanyarà població els pròxims 10 anys com a resultat d’un creixement vegetatiu positiu: és a dir, el nombre de naixements serà superior al de defuncions, diu la projecció elaborada per l’INE. En aquest cas la projecció indica que la natalitat anirà disminuint dels 84.633 nadons del 2010 als 73.121 que es creu que naixeran el 2019. Per contra, les defuncions aniran creixent a Catalunya de les 61.981 morts d’aquest any a les 66.177.

L’estimació de la població total que tindrà Catalunya durant els pròxims anys és una simple operació matemàtica: la diferència entre la suma dels saldos migratoris (l’exterior i l’interautonòmic) i el saldo vegetatiu. El resultat d’aquesta resta és que la població total de Catalunya anirà creixent durant els pròxims anys de manera molt lleu. Des dels 7.301.132 habitants de l’1 de gener d’aquest any fins als 7.356.953 habitants de l’1 de gener del 2020.

Un descens anunciat

El nombre d’emigrants de nacionalitat estrangera arribats a Catalunya ha crescut de manera constant durant les dues últimes dècades, tot i que la quantificació exacta ha estat difícil, atès que en molts casos es tractava d’emigrants no registrats.

Si s’analitza el saldo migratori oficial, és a dir, la diferència entre immigrants i emigrants a partir dels padrons municipals, s’observa que la xifra més alta de l’últim lustre correspon al 2007, quan Catalunya va guanyar en aquest apartat 150.260 habitants (vegeu gràfic).

El saldo migratori va continuar sent positiu al 2008, però amb una xifra molt més baixa: 95.287 persones.

Les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya aquest dimecres indiquen que “la immigració procedent de l’estranger registrada durant el 2009 a Catalunya és de 125.252 persones; i l’emigració cap a l’estranger és de 111.427”. Així, el saldo migratori exterior va ser de 13.825 persones.

A banda d’aquest balanç anual, les dades del padró analitzades per la Secretaria per a la Immigració (del departament d’Acció Social i Ciutadania) indiquen que el gener del 2010 els municipis de Catalunya tenien 17.437 estrangers menys que l’1 de juliol del 2009, com va explicar l’AVUI en l’edició del 24 de maig. És a dir, el canvi de tendència en el saldo migratori de Catalunya es va produir durant el segon semestre del 2009.