Ales nou del matí d’ahir les set famílies gitanes que habiten, des de fa vint anys, en un solar del Poblenou tenien les maletes fetes i havien tret totes les seves coses de les barraques que han construït en tot aquest temps. Esperaven els Mossos d’Esquadra, que havien d’executar una ordre de desallotjament emesa pel jutjat número 5 de Barcelona. Era la segona vegada que vivien aquesta situació. L’estiu passat ja s’hi van haver d’enfrontar i una decisió judicial va anul·lar l’expulsió.

Finalment, ahir tampoc no van ser desallotjats però l’avís dels representants judicials va ser contundent. En quinze dies o més rebran una carta en què se’ls comunicarà una nova data d’expulsió. Aquesta vegada serà la definitiva. I un altre avís: que no hi hagi nens presents. De fet, segons sembla, aquest va ser el factor decisiu que ahir va provocar la suspensió del desallotjament: la presència d’una vintena de nens i nenes, amb edats compreses entre els zero i els quinze anys. A la pregunta de per què no eren a escola, les mares van respondre: “Si no sabem on dormirem, com els podem enviar a escola?”.

Després d’hores de debat la comissió judicial enviada pel jutjat va decidir suspendre el desallotjament. Les famílies no estaven, però, satisfetes. Havien buidat les barraques i ara s’hi havien de tornar a instal·lar. I el que més els preocupava era que no havien obtingut garanties que se’ls facilitaria un habitatge. L’oferta de serveis socials era i és una estada d’un màxim de set dies en un alberg i després negociar amb els diferents agents socials que els han atès aquests anys.