Va voler deslligar completament la seva visita a Sant Roc i la Salut de la campanya que el PP està protagonitzant a aquests barris de Badalona lligada al problema de la immigració i a la recent visita d’una eurodiputada del partit de Sarkozy. Ràpidament, però, l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va constatar en primera persona com les queixes lligades al comportament incívic de molts gitanos romanesos que s’han establert a la zona és el tema que més maldecaps està donant a bona part del veïnat d’aquests barris.

Conscientment o no, davant l’auditori que l’esperava a l’associació de veïns de Sant Roc es va estalviar qualsevol referència al Partit Popular o als gitanos romanesos. Pujol parla exclusivament d’“incívics” i, fins i tot, en un magistral exercici de ponderació, va dedicar els seus esforços a ressaltar les virtuts d’un barri i els esforços fets per les administracions per dotar-lo dels millors serveis públics. En sentir el cas d’un veí, de nom Paco, a qui uns veïns de nacionalitat romanesa fan la vida impossible (la seva escala no té porta perquè ha estat robada per vendre-la), Jordi Pujol va instar els presents a no renunciar mai al diàleg com a via per canviar les realitats i els va receptar una bona dosi de paciència “perquè alguns canvis són molt lents”.

Instants després, davant els mitjans de comunicació, Pujol va ser molt més contundent. En referència a la immigració i a aquells col·lectius de laboriosa integració, va aconsellar “treballar per integrar-los sense permetre que les seves normes interfereixin en les nostres”. “Si hi ha una llei s’ha de complir i al govern de la Generalitat se li ha d’exigir que no afluixi”, hi va afegir. En resum, “s’ha de tenir mà esquerra però sense claudicar”.

Preguntat per l’estratègia del PP a Badalona, Pujol es va mostrar totalment contrari a utilitzar la immigració com a arma electoral i en paral·lel va recomanar a tots els dirigents polítics que parlin dels problemes lligats als nouvinguts “amb més valentia del que ho fan atès que la gent és poruga i no en parla”. La conseqüència, segons el polític convergent, és que després “ve algú, parla d’immigració, i té èxit”. Jordi Pujol és del parer que a Catalunya, durant molts anys, “s’ha fet molta demagògia amb tot allò que ha vingut de fora” i finalment es va mostrar esperançat que les formes del PP, perseguint vots a les zones que més han rebut l’impacte de la immigració, “no els doni cap resultat des del punt de vista electoral”.